The Project Gutenberg eBook of La festa dels reis Lo que vulgueu, by William Shakespeare

mica irregular, d'aquesta edició, que data de 1907. Únicament s'han corretgit alguns errors evidents d'impressió.

LA FESTA DELS REIS

PERSONATGES

ORSINO, Duc de Ilyria
SEBASTIÀ, Germà de Viola
ANTONI, Capità de vaixell, amic de Sebastià
UN CAPITÀ DE VAIXELL, Amic de Viola
VALENTÍ, Gentilhome al servei del Duc
CURI, Gentilhome al servei del Duc
SIR TOBIAS BELCH, Oncle d'Olivia (1)
SIR ANDREU AGUE-CHEEK (2)
MALVOLÍ, Majordom d'Olivia
FABIÀ, Servent d'Olivia
FESTA, Jutglar d'Olivia
OLIVIA, Comtesa
VIOLA
MARIA, Cambrera d'Olivia
NOBLES, SACERDOTS, AGUTZILS, MUSICS Y ALTRA GENT

UNA CAMBRA EN EL PALAU DEL DUC

DUC Si la musica és l'aliment de l'amor, toqueu, toqueu sens parar mai, amareumen, fins que ma passió n'emmalalteixi y assadollada'n mori. Un altre cop aquesta passada! Té un caient tant dolcíssim! Ha lliscat per la meva orella com l'oreig suau que roba y escampa'l penetrant perfum d'un marge de violes!… Prou! No seguiu més. S'és perduda la dolçor d'aquella passada! Oh esperit de l'amor! Que penetrant y sublim és ton poder! Encara que en tu, com en la mar tot hi capiga, no hi entra res, per esforçat y valiós que siga, que als pocs minuts en força y en valer no minvi: tant fantasiosa és la passió, aquesta suprema fantasia.

DUC La del més noble de tots, és mon unic anhel ara. Oh! quan mos ulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son alè purificava l'aire; d'aquell instant vaig devenir una presa, y d'aleshores que mos desitjos, com afamats mastins, séns repòs me deixen.

VALENTÍ No us enutgeu, senyor; no he pogut conseguir que'm rebés; més us porto la resposta que m'ha trasmès sa cambrera; en set anys ni la llum del sol veurà son rostre descobert, car com monja de clausura, constantment un tupit vel taparà son rostre, y cada dia ruixarà de llagrimes sa cambra, per la memoria d'un germà difunt, record que vol servar eternament en son pensament entristit.

DUC Oh! la que té tanta dolçura a l'ànima, la que a l'amor d'un germà rendeix tal culte, ¿com sabrà estimar el dia que l'aurífera sageta acabi ab l'estol d'afectes que en son pit viuen; quan sang y cor, solis altíssims, siguin ocupats per un rei unic? Anem a abandonarnos pels llits de flors; l'ombra dels tupits brancatges és el més esplendid bressol pels somnis d'amor.

PLATJA

VIOLA Y què hi podré fer jo a Ilyria? Mon germà és al fons de l'Elysseu!… Potser la sort haurà volgut que se salvés també. Què us sembla, bons mariners?

VIOLA Pobre germà meu! Qui sab si ell també s'haurà salvat per un sortós atzar?

CAPITÀ Bé podria esser, senyora; y si us és consol lo probable, us diré que a l'esberlarse nostre vaixell y en el moment que anant a fons, vós y aquesta gent heu entrat a la barca, he vist el vostre germà agafarse coratjosament a un troç de pal que surava damunt la mar esvalotada, y, com Arió sobre l'esquena del dofí, defensarse de les ones fins que ha desaparescut a mon esguard.

VIOLA Pren aquest or per tes paraules. Que fou possible sa salvació, la meva ho assegura y tes paraules encara n'aumenten l'esperança. Coneixes aquest país?

CAPITÀ Sí, madona; perquè a tres hores d'aquí hi ha el poble on vaig nàixer y m'he criat.

VIOLA Orsino! Jo he sentit aquest nom per boca de mon pare. Encara era solter allavores.

CAPITÀ. Y encara ho és ara, o al menys fa poc que ho era, car jo tant sols he estat un mes fòra d'aquí. Corria aleshores la veu (ja sabeu, senyora, que és feina dels xics comentar les voluntats y les fetes dels grans) que solicitava l'amor de l'hermosa Olivia.

CAPITÀ Una honesta donzella, filla d'un comte, que va deixarla al cuidado d'un germà d'ella, mort fa poc també, y per aital desgracia és per lo que diuen que ha renunciat al món y a la vista dels homes.

VIOLA Doncs jo voldria entrar al servei d'aquesta dama, amagant ma condició fins que fos madurat mon determini.

CAPITÀ Ben difícil us serà això perque no reb a ningú, ni als mateixos enviats del duc.

VIOLA Capità, encara que molt sovint la perversitat pren bella apariencia, ton rostre revela bondat, y crec que ton cor no desdiu en res de ton rostre. Jo't demano, y t'ho recompensaré, que no diguis a ningú qui soc y m'ajudis a triar la disfreça que més convingui a mon projecte. Vui entrar al servei del duc; tu m'hi presentaras com amic; y creu que no seran en va tos passos, car jo sé cantar y bé podria afegir la meva habilitat a sos esbarjos y fer així mos oferiments acceptables. El temps s'encarregarà de lo demés; mentrestant, ajusta ton silenci a ma prudencia.

CAPITÀ El seu eunuc sigueu, que jo seré el vostre mut: que mai més vegi la llum si surt de ma boca una paraula de més.

III

A CASA D'OLIVIA

SIR TOBIAS Però, per quins cinc sous, la meva neboda s'ha de pendre així la mort del seu germà? Bé massa sé que la tristesa és el pitjor enemic de la vida.

MARIA Creieume, Sir Tobias, haurieu de retirar més d'hora a la nit; la senyora, vostra neboda, té molt que dir de les vostres hores tant fòra de llei.

MARIA Sí, però us estaria més bé que us mantinguessin en els modestos límits d'una vida ordenada.

SIR TOBIAS M'estaria més bé! No haig de menester que res m'estigui més bé; me sembla que per beure, aquest vestit ja me n'està prou de bé y aquestes botes dos quartos del mateix, y si no ho estan, que's pengin ab les seves mateixes corretges.

MARIA Aquests trincaments vos portaran a una mala fi. Ahir mateix vaig sentir a la senyora que'n parlava, igualment que d'aquest poca-solta de cavaller que un vespre vareu portarli perquè li fes de galan.

MARIA Sí, però no'ls tindrà més d'un any, perque és un boig que té la mà foradada.

SIR TOBIAS Pfé! això ho dieu vos! Toca'l contrabaix, parla tres o quatre llengües, mot per mot y sense llibre, y té tots els dons ab que la natura pot afavorir a un home.

MARIA Oh! sí; és cert; a un home idiota, perquè a més de esser un ruc, és un busca-raons, y si no tingués el dò de la covardia per atemperar el seu esbogerrament provocatiu, asseguren els savis que no trigaria gaire a tenir el dò del sepulcre.

SIR TOBIAS Per aquesta mà us dic que són uns xerraires y uns bescantadors els que parlen així d'ell. Quí són?

MARIA Els que, sense mirarshi gaire, afegeixen que cada vespre s'emborratxa en companyia vostra.

SIR TOBIAS És clar; de tant beure a la salut de la meva neboda; tinc fet el propòsit de beure a la seva salut, mentres li quedi un xic de passadiç a la meva gorja y hi hagi beguda a Ilyria. Covard y mala pecora ha de esser el qui, a la salut de la meva neboda, no begui fins que'l cap li rodi com una baldufa. Y prou, moçota. Castiliano volto! perquè ara veig que ve Sir Andreu Galtaencesa.

SIR ANDREU Amable senyora Acosteushi, el meu gust seria poguer coneixeus més fondament.

SIR TOBIAS Ho haveu mal entès, cavaller. Us he dit acosteushi; és dir: apropeushi, encareushi, parleuli, escometeula, festegeula.

SIR ANDREU
Us asseguro que això sí que no ho voldria fer ab companyia.
Aquest és el significat del mot acosteushi?

SIR ANDREU Que mai més pugui trèurem l'espasa si us en aneu així. Us creieu, l'hermosa, que hi teniu alguns ximples entre mans?

MARIA Cada hu, senyor, pot pensar com li sembli; jo penso que podrieu posar la mà a la plata de la mantega y deixarli en remull.

SIR ANDREU Ja ho crec; no soc tant ase que no sapiga tenir les mans aixutes. Però, expliqueume aquesta broma.

MARIA Sí, senyor, ne tinc les mans plenes; però, veieu, així que us deixo anar la vostra, no me n'hi queda cap.

SIR TOBIAS Ah! cavaller, te convindria una copa de Canaries. Mai t'he vist tant amoinat.

SIR ANDREU Mai, fòra de que m'amoinés el Canaries. Devegades me sembla que no allargo més que un cristià ó un qualsevol; menjo molt bou y jo crec que això'm castiga la vivesa.

SIR ANDREU Si n'estés segur, mai més ne menjava… Demà agafo'l cavall y men torno a casa, Sir Tobias.

SIR ANDREU Què vol dir pourquoi? Que men vagi o que no men vagi? Tant-de-bò jo hagués aplicat a l'estudí de les llengües el temps que he dedicat a l'esgrima, a la dança y als combats d'óssos. Ah! que jo no m'hagi dedicat a les arts!

SIR TOBIAS No cal dirho; ja veus que'ls cabells no se t'enrotllen pas per natural.

SIR TOBIAS Y tant!: pengen com el canem d'una filosa; encara vui veure com algun dia una comare set posa entre'ls genolls y tels fila.

SIR ANDREU En bona fe, demà men torno a casa; la vostra neboda no's vol deixar veure, y encara que ho volgués, me jugo quatre contra un que tampoc estaria per mi. El duc mateix, que viu per aquests volts, la festeja.

SIR TOBIAS No'l vol de cap manera, al duc. No's casarà ab cap home que, pels mèrits, l'edat o l'estament, no sigui igual que ella. Jo l'hi he sentit jurar y us asseguro que ja podeu pujarhi de peus.

SIR ANDREU
Me quedaré un altre mes. Soc l'home més extrany del món.
Devegades me dóna per passarmela tranquilament en balls y
comparses.

SIR ANDREU Tant com el qui més a Ilyria, sigui qui sigui; s'entén, exceptuant als meus superiors; això no vol dir que vulgui compararme als homes venerables.

SIR TOBIAS Y per què ha de restar amagat tot això? Per què guardes totes aquestes gracies darrera'l teló? Tens por de que se les mengi la pols, com al retrat de Mistres Mall? Per què no vas a missa ab un pas de contradança y no'n tornes ab una farandola? Si jo fos de tu, el meu caminar natural seria un contrapas; no voldria anar mai allà a on no'm puc estar d'anarhi, que no ho fes ab punts de ball rodó. Que has perdut el seny? Per ventura vivim en un món que'ls merits fassin nosa? Jo diria, per l'excelent conformació de pantorrilla que veig que tens, que vas nàixer baix l'estrella de la dança.

SIR ANDREU
Sí; és ferma y fa molt goig ab una mitja de color de foc.
Armarem alguna xala, eh?

SIR TOBIAS Ca! en les cames y les cuixes. Veiam, vui veuret fer un saltiró, ah! més amunt! més! més!…

EN EL PALAU DEL DUC

VALENTÍ Si'l duc continúa dispensantvos sos favors, Cesari, aviat obtindreu sa absoluta confiança; fa tres dies que us coneix y ja no sou pas un extrany per ell.

VIOLA Temeu sos capritxos o mon descuit, que poseu en dubte la persistencia de sa simpatia? És inconstant en ses afeccions, el duc?

(a Viola) Cesari, tu ho sabs tot; jo t'he obert el llibre secret de mos pesaments; retorna, doncs, bon jovincel, a veurela, y si set nega, digues que tos peus treuran arrels davant sa porta, en tant no obtinguis audiencia.

VIOLA Més si és cert, senyor, com diuen, que tant entregada al dolor se troba, ben difícil serà fer que m'atengui.

DUC Traspassa tots els limits de la bona criança; fes terratremol, ans que tornar séns resposta.

DUC Oh! aleshores revelali ma passió; meravellala ab la pintura de la devoció que li porto. Tu li representaras mon sofrir, com ningú ho faria; y li seran de més grat escoltar les paraules de jova boca, que no les d'un altre més venerable nunci.

DUC No ho creguis, estimada criatura; seria fer agravi a ta feliç edat el dirte home; els llavis de Diana no són pas ni més roigs ni més suaus que'ls teus; ta veu és aguda y clara, com la d'una donzella, y tens tota la gracia d'una dona. Jo sé que'l destí et té designat per aquesta tasca…

(Als cavallers) Que quatre o cinc de vosaltres l'acompanyin; tots si voleu, car la soletat és ma millor companyia. Tu compleix aquesta dolça missió, y ta llibertat serà igual a la meva y teva serà tota ma fortuna.

(Apart) Lluita terrible! Esser missatjera d'un cor per qui el meu desesperadament sospira!

A CASA D'OLIVIA

MARIA Si no'm dius aont has estat no desclouré'ls llavis d'un gruix de cabell per a disculparte. La senyora't farà penjar per haverten anat.

JUTGLAR Bé! Que Déu afini l'enginy an els que'n tinguin, y els rucs que gastin el que tinguin.

MARIA Però per això no deixaran de penjarte per haver estat tant temps fòra, y si no't pengen te despatxaran, que serà lo mateix que deixarte penjat.

JUTGLAR Val més estar ben penjat que mal casat y si em despatxen mentres duri l'estiu, rai!

MARIA Dos punts d'agulla; si l'un se trenca l'altre ja s'aguantarà y si se trenquen tots dos, calces avall.

JUTGLAR Bé, molt bé!… Vatja, que Déu te guiï; el dia que Sir Tobias deixi de beure seras el troç de carn d'Eva més aixerit que hi haurà a Ilyria.

MARIA Prous contemplacions. Are ve la senyora, y si em vols creure demanali perdó humilment.

JUTGLAR Esmolam la llengua, enginy, si't plau. Molt sovint aquells que creuen tenirte no són més que uns totxos, y jo que estic segur de no tenirte puc ben passar per enginyós. Perquè, què diu Quinepalus? «Val més esser un boig savi que un savi tonto»

JUTGLAR Dos defectes, missenyora, que'ls bons talls y els bons consells podran esmenar: Perquè, engreixeu al jutglar, y el jutglar ja no estarà magre; dieu al malcriat que s'esmeni y si s'esmena deixarà d'esser malcriat, y si no s'esmena que'l sastre l'adobi! Tot lo que és adobat és apedaçat. La virtut que s'extravia és apedaçada de vici; el vici que s'esmena és apedaçat de virtut. Si aquest senzill silogisme pot passar, millor, y si no, què hi farem? Així com l'unic banyut veritable és la desditxa, així també la bellesa és una flor. La comtessa diu que no vol boigs aquí: doncs jo torno a dir que treguin a la comtessa.

JUTGLAR A mi em voleu enganyar? Senyora, Cuculus non fecit monacum, lo que vol dir que'l meu cervell no és tant abigarrat com la meva roba. Missenyora, permeteume que us demostri que esteu boja.

JUTGLAR Haig de fer com si us preguntés la doctrina. Responeume, ratolinet de virtut.

JUTGLAR Doncs sóu ben boja de desesperarvos, perquè l'ànima del vostre germà sigui al cel, missenyora… Que se l'emportin, fòra boigs d'aquí, cavallers!

MALVOLÍ És cert, y jo crec que s'anirà esmenant com ara, fins que les ansies de la mort l'extremeixin. La malaltia que apaga les facultats del savi, aumenta sempre l'estupidesa dels ximples.

JUTGLAR Que Déu us envii aquesta malaltia ben aviat per a millorar vostra ruquesa. Poc li costaria a Sir Tobias jurar que jo no soc una fura; però no's jugaria pas dos sous a que vós no sigueu un beneit.

MALVOLÍ M'admiro de que vostra senyoria s'entretingui ab la conversa d'aquest miserable coquí. L'altre dia'l vaig veure quedarse ab un pam de boca oberta davant d'un pobret jutglar que te'l cap dur com pedra. Teniu, veieu? ja no sab què respondre. Si no rieu y no li doneu ab que fer riure ja'l teniu fet un badoc. La veritat, considero a la gent que's diverteix ab les migrades sortides d'aquests ximples, com jutglars d'aquests pobres beneits.

OLIVIA Ah, Malvolí! l'amor propri us corca el goig de l'alegria y tot ho passeu pel garbell d'un gust estragat. Quan s'és franc, generós, senzill, se pren per trets de cervatana lo que a vós us semblen bales de canó. No hi ha res d'injuriós en les burles d'un jutglar familiar, que sols procura l'entreteniment, com tampoc hi ha res d'agradable en un home pretenciosament discret que no fassi altra cosa que censurar.

JUTGLAR Que Mercuri et doni'l dò de mentir per haver parlat tant bé de nosaltres.

(Sen va Maria) Aneu, Malvolí; si és alguna demanda del duc, dieu que estic malalta, o que no hi soc o lo que volgueu, però doneuli comiat.

(Sen va Malvolí) Ja veus, jutglar, com se marceixen les teves agudeses y com no plauen a la gent.

JUTGLAR
Has parlat de nosaltres com si el teu hereu fos jutglar. Que
Jupiter li atapaeixi'l crani de cervell, que ara veig que ve
un parent teu a qui n'hi falta molt per tenirlo ple.

OLIVIA Oncle, com és que a aquestes hores ja esteu entregat an aquesta indolencia?

SIR TOBIAS Insolencia? Avorreixo l'insolencia… A la porta hi ha un home que vol entrar.

JUTGLAR A un ofegat, a un imbecil y a un boig; un glop de massa el fa un imbecil, un altre el fa boig y un altre l'ofega.

OLIVIA Vés y avisa al jutge que vingui a alçar el cadavre, perquè ja és al tercer grau d'ubriaguesa: ja s'ha ofegat. Vetllal.

MALVOLÍ Aquell murri, senyora, jura que us parlarà. Li he dit que estaveu malalta, y m'ha respost que ja ho sabia y que per això volia parlarvos. Li he dit que dormieu y m'ha dit que ja li havia semblat y que per això havia de parlarvos. Què se li ha de dir? És fet a prova de refusos.

MALVOLÍ Això és lo que se li ha dit, però ha respost que mal que s'hagi de plantar com una estaca davant de la porta, us parlarà.

MALVOLÍ No és prou fet pera dirsen un home, ni prou jove pera dirne un noi; és com la tabella abans de que hi apunti'l pesol, com la poma a punt de ferse. S'aguanta entre l'infantesa y la virilitat. Té un bell rostre, y parla molt impertinentment: sembla que encara jugaria a la falda de sa mare.

OLIVIA Donam el vel y tapam la cara; tornarem a escoltar un altre missatge del duc.

VIOLA Dieume, perfecta, incomparable y claríssima bellesa, si soc davant de la mestreça d'aquesta casa, perquè jo mai l'he vista. Molt me doldria que's perdés el meu discurs, car a més d'esser fet ab força galan traça, m'ha fet passar Déu sab els treballs per apendremel de cor. Amable damisela, no'm refuseu lo que us demano, perquè'l més xic desdeny és matzina per mi.

VIOLA No sé gaire més de lo que he après, y aquesta pregunta no entra en el meu paper. Gentil damisela, dieume blanament si sóu vós qui jo cerco, per començar mon discurs.

VIOLA No, us ho dic ab tot el cor, y no obstant us juro per les mateixes urpes de la mentida, que no soc qui represento. Sóu vós la mestreça d'aquesta casa?

VIOLA Si ho sóu ja'n cometeu un, perquè lo que teniu per donarho no ho teniu per guardarvosho. Però no és aquesta la meva missió. Us diré l'endreça en vostre elogi, y us obriré'l cor del meu missatge.

OLIVIA Això li treurà sinceritat; guardeusel, us ho prego. He sabut lo poc correctament que us haveu portat al demanar audiencia y si he autorisat la vostra entrada ha estat més per coneixeus que per escoltarvos. Si no teniu el seny cabal, retireuvos, y si haveu de dirme quelcom, sigueu breu, perquè no estic d'humor pera tenir part en un dialeg tant poc corrent.

VIOLA No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta més per aquestes aigües.

OLIVIA Segurament que deu tenir molt de basardós lo que haveu de dir, perquè veig que us costa molt començar. Expliqueume'l vostre missatge.

VIOLA Tant sols pot escoltarlo vostra orella. No porto ni declaració de guerra ni reclamació d'homenatge: vinc ab l'olivera a la mà; totes mes paraules són de pau.

VIOLA Això és un jòc d'escena, que jo he afegit al meu paper. Qui soc y lo que vull, són coses tant delicades com una virginitat; paraula sacratíssima per vostra orella, profana per qualsevulga altra.

OLIVIA
Doctrina aconortadora y de la que hi hauria molt que dir.
Aont és el vostre texte?

OLIVIA Que potser teniu orde del vostre amo, de mercadejar el meu rostre? Us haveu allunyat un xic del vostre texte,però alçarem la cortina y us ensenyarem el quadro.

VIOLA És una hermosura admirablement treballada; aquest roig y aquest blanc hi han sigut posats per la mà exquisida y savia de la naturalesa mateixa. Senyora, sereu la més crudel de totes, si us emporteu totes aqueixes gracies a la tomba, sens deixarne alguna copia als que vindran.

OLIVIA Oh! no tindré tant mal cor. Repartiré en llegats la meva hermosura; sen farà inventari y cada particularitat, cada detall serà anotat en el meu testament; per exemple: ítem, dos llavis passadorament roigs; ítem, dos ulls foscos, ab ses corresponentes parpelles; ítem, un coll, una barba; y així tot lo demés. Us han enviat pera posarme preu?

VIOLA Ja veig que l'orgull és el vostre flac, però encara que fossiu el diable en persona, serieu igualment hermosa. Mon amo y senyor us estima. y us estima ab tal amor, que l'haurieu de correspondre anc que us coronessin com la més perfecta bellesa.

VIOLA Ab adoració, ab llagrimes fecondes, ab sanglots que fulminen d'amor, ab sospirs de foc.

OLIVIA Qui us envia sab bé prou que jo no puc estimarlo. Altrament, jo'l suposo virtuós; sé que és noble, ab una joventut fresca y séns tara; generós, valent, y per l'aire y la figura, una gentil persona, emperò jo no puc, estimarlo, y això molt temps fa que ja ho hauria de saber.

VIOLA Si jo us estimés ab el foc ab que us estima ell, ab les angoixes d'una vida tant amargament crudel, no podria avenirme al vostre refús ni el podria entendre mai.

VIOLA Bastiria una cabana de salcers al peu de vostra porta y faria pendre born a la meva ànima vers la casa vostra; escriuria fervents esparces sobre'l meu amor desdenyat y les cantaria a plena veu en mig l'ubagor de la nit; cridaria el vostre nom en els tornaveus de les montanyes, obligant a la mormuradora veu dels vents, a repetir per sempre: Olivia! Olivia! Oh! no us deixaria en repòs ab aquests dos elements; l'aire y la terra, fins que sentissiu pietat de mi.

OLIVIA Aneu a casa el duc; ja sab que jo no puc estimarlo, y dieuli que no m'envii cap més missatger… fòra de que torneu vós mateix a dirme l'efecte que li han fet les meves paraules. Aneu y mercès. Preneu això per vós.

VIOLA Senyora, no venc els meus missatges; guardeus vostres diners, que no és a mi a qui cal paga: altra persona és a qui vostres mercès haurien de retribuir. Que l'amor faci tornar de pedra el cor de qui estimeu, y la fredor sigui el premi de vostre anhel, tal com vós pagueu el fervorós afany del meu amo. Adeusiau, crudel bellesa.

OLIVIA «Quina és, vostra naixença?» «Superior a la meva fortuna y la meva fortuna és prou. Soc gentilhome». Oh! juraria que ho ets. El teu parlar, la teva cara, la teva figura, el teu enginy y seny, te fan cinc vegades noble… Més, calma, calma… Que l'amo no sigui el criat!… Y bé, què? Tant contagiosa és l'amorosa plaga? Me sembla sentir com les perfeccions d'aquest home, d'amagat de mos ulls, prenen el camí del meu cor!… Y bé, sigili… Malvolí!

OLIVIA. Corre a trobar aquest home que'l duc ha enviat; contra la meva voluntat ha deixat aquí aquest anell; tornali y digali que no'l vui. Fesli entendre que no dongui cap esperança al séu amo; no vui res d'ell. Si aquest jove vol passar per aquí demà, jo li explicaré els motius que tinc pera obrar així. Cuita, Malvolí.

OLIVIA No sé'l que faig; més, temo que potser mos ulls massa facilment han enlluernat mon cor. Destí, disposa. Ningú's pot vèncer. Lo que està escrit ha de complirse; doncs, sigui.

UNA BARRACA A LA PLATJA

SEBASTIÀ No, amic meu. La claror que llença sobre meu la meva estrella es massa sinistra. La malignitat de mon destí, podria minvar la teva fortuna. Te prego, doncs, que'm deixis esser sol a portar el pes de les meves desgracies. Seria ben crudel paga a la teva bona amistat, el ferte company de mes desditxes.

SEBASTIÀ No, company; l'atzar me farà de guia. Però veig que'l teu modo de procedir és fill de la delicadesa; no'm vols fer dir lo que vui callar y això sol m'obliga, en justa correspondencia, a parlarte ab tota franquesa. Sapigues, doncs, que'l meu nom és Sebastià, encara que'm fassi nomenar Roderic. El meu pare era un tal Sebastià de Messalina, del qui séns dubte ja hauras sentit parlar. Va deixar dos fills bessons, jo y una germana meva. Déu hagués volgut acabar en un mateix moment aquelles dues vides, començades en una mateixa hora! Però tu, amic meu, ho has disposat d'altra manera, perquè una hora abans de que tu'm salvessis, la meva germana havia mort engolida per les ones.

SEBASTIÀ Ella tenia fama de gran bellesa, tot y que la semblança entre ella y jo deien que era extraordinaria; però si jo no'm puc atrevir a donar per justa aquesta fama, puc afirmar, séns cap recel, que tenia un cor que l'enveja mateixa's veia forçada a trobar noble. Ella s'ha negat en l'amarganta aigua del mar, però jo cal que ofegui son record en altra aigua molt més amarganta encara!

ANTONI Si no voleu que'm cregui l'home més desgraciat, deixeume esser vostre servent.

SEBASTIÀ. Si no voleu desfer lo que haveu fet, és a dir, si no voleu matar a qui haveu salvat, no insistiu. Adéu, una vegada per totes; el meu cor està tant adolorit, y el record de la meva mare està tant viu en mi, que poc els hi costaria an els meus ulls trairme. Adéu, vaig al palau del duc Orsino.

ANTONI Que tots els déus t'afavoreixin! Molts enemics tinc en la cort d'Orsino… Aviat te tornaria a veure si no fos això… Més, tal és el meu afecte per tu, que succeeixi lo que succeeixi, afrontaré gustós tots els perills.

VII

UN CARRER

MALVOLÍ Doncs ella us retorna aquest anell; si us l'haguessiu endut vós mateix m'haurieu estalviat aquest camí. M'ha ordenat que us digués que doneu al vostre amo la seguretat més absoluta de que ella no l'estima, y a més m'ha dit que no us atreviu a tornar ab cap més embaixada d'ell, fòra que sigui per dirli vós mateix l'efecte que han produit aquestes paraules al duc. Preneu això.

MALVOLÍ Vaja! sóu vós qui ab impertinent insistencia l'haveu llençat a sos peus, y ella vol que ab iguals modos us sigui retornat. Si val la pena de que us ajupiu pera cullirlo, davant vostre mateix el llenço, y si no que sigui de qui primer el trobi.

VIOLA Jo no li he deixat cap anell. Què voldrà, aquesta dòna? L'haurà enamorat la meva figura? La sort vulgui que no. Ha posat sos ulls ab tanta atenció sobre mi, que talment semblava que'l mirar li esgarriés la paraula: parlava a bots y com abstreta. Séns dubte s'ha enamorat de mi; això és un tret d'enamorada: m'envia aquest estupid criat per a dirme que torni a casa seva. Ella no vol l'anell del duc, y el duc no n'hi ha enviat cap; an-e mi és a qui vol. Si fos així (y ho es), pobra comtessa! més li valdria haverse enamorat d'un somni. Vestit, ja veig que ets un vulgar engany que llestament aprofita l'enemic dels homes. Que fàcil els és, als galans mentiders, gravar en el tendre cor de les dònes sa polida imatge! La culpa la té nostra flaquesa, no nosaltres: tals som, perquè tals ens va fer la naturalesa. Quina fi tindrà això? El duc l'estima bojament, y jo, pobra de mi!, estimo bojament al duc. Què esdevindrà? Com a home no puc pensar en obtenir l'amor de qui m'és amo: com a dòna, ai! quants inutils sospirs arrencaré del pit de la desditxada Olivia! Oh, temps! tu ets qui ha d'aclarirho tot y no jo. És massa enredat aquest nus pera que jo puga desferlo.

VIII

A CASA D'OLIVIA

SIR TOBIAS Acosteuvos, sir Andreu. Qui a les dotze no és al llit, és com si hagués matinejat; y deliculo surgere, ja sabs…

SIR ANDREU No; en bona fe que no sé res d'això. Però lo que sé, és que ficarse al llit tard és ficarse al llit tard.

SIR TOBIAS Conclusió falsa, que m'exaspera tant com una ampolla buida. Vetllar fins a mitja nit y anarsen a dormir després, és anarsen al llit d'hora, lo que vol dir que ficarse al llit més tard de les dotze, és anarsen a dormir aviat. La nostra existencia no's compon de quatre elements?

SIR ANDREU El jutglar té una bona gargamella. Donaria quaranta lliures per tenir la cama y la veu que té'l jutglar. A fe que'm vares guanyar el cor ahir ab aquella sortida, parlant de Pigronitus y dels Vapians passant per l'equinocci de Queubus; te juro que vaig riure de debò. Te vaig enviar un vintidós, perquè tel gastessis ab el teu tracte. Te l'han donat?

JUTGLAR Ja l'he embutxacat; perquè'l nas den Malvolí no és pas un manec de fuet; la mestreça té la mà blanca y els mirmidons no són pas tavernes.

JUTGLAR, (cantant) Aont aneu dolça estimada lluny de vostre aimant fidel? Atureuvos que ell arriba; atureuvos y escolteu, que cançons de tota mena us cantarà ab totes veus. Sempre al fi de la jornada a l'amor hi trobareu. Qui vulga passar per savi tinga sempre això present.

JUTGLAR, (cantant) L'amor no és joia futura. El d'ara és el goig més cert el que m'uneix la rialla ab la alegria present. Poc avença qui s'espera; lo futur és sempre incert. Veniu, doncs, ma dolça amiga, no deixeu que us fugi el temps; beseume vint cops els llavis, que joventut prompte's perd.

SIR TOBIAS Si sel sent ab el nas, embafa de tanta dolçor. Però, què us sembla, si beguessim fins que'l cel ens ballés? o bé que despertessim al muçol ab un trio capaç d'encisar tres ànimes de teixidor? Què m'hi dieu?

SIR ANDREU Si m'estimeu, femho. Jo hi sóc un llebrer, en això d'agafar les tonades.

SIR ANDREU No serà la primera vegada que hauré obligat a algú a dirme coquí. Comença, jutglar: Tanca la boca…

MARIA Què és aquest temperi? Que mai més se'm tingui per honrada, si a hores d'ara la senyora no ha dit an en Malvolí que us faci passar la porta.

SIR TOBIAS
La senyora és una ximpla y nosaltres, homes de respecte; en
Malvolí és un ensa y nosaltres

No li sóc parent, jo? No sóc de la familia de la senyora, jo?
Tururut, minyona!

SIR ANDREU Fa rotllo quan s'hi posa; jo també, perxò. Ell ho fa ab més gracia, però jo ab més naturalitat.

MALVOLÍ Què sóu boigs, missenyors, o què? Què no teniu ni modos ni vergonya pera armar aquest terratremol de calderers, an aquestes hores de la nit? Què us penseu que és una taverna aquesta casa, pera baladrejarhi com a drapaires? No teniu respecte al lloc ni a les persones. Què vol dir aquesta conducta tant fòra de to?

SIR TOBIAS Fòra de to? Me sembla que no havem desafinat ni mica. Aneu al dimoni!

MALVOLÍ Sir Tobias, dec parlarvos ab tota claredat. La senyora m'envia pera dirvos que si pel parentiu que us lliga ab ella us ha admès a casa seva, està molt lluny d'aprovar vostres desordes. Si podeu reprimir vostres excessos sereu ben vingut an aquesta casa; altrament, està disposada a acceptar vostre comiat.

SIR TOBIAS (a Malvolí) Nosaltres desafinem, company? Mentida. Ets alguna cosa més que un majordom? Te creus que, perquè tu ets virtuós, ja s'han d'haver acabat els panellets y l'aiguardent al món?

(A Malvolí)
Vés, vés, y netèjat les cadenes ab molla de pa. Un got de vi,
Mariagna.

MALVOLÍ Maria, si us interessa la consideració en que us té la senyora, no volgueu saberhi res en aquesta disbauxa. La senyora sabrà tot això; us juro que ho sabrà tot.

SIR ANDREU Seria una cosa tant lloable com el beure quan se té gana, el desafiarlo, faltar a la cita y deixarlo ab un pam de nas.

SIR TOBIAS Fesho, cavaller; jo't redactaré un cartell o jo mateix li faré saber la teva indignació.

MARIA Preneu paciencia pera aquesta nit, sir Tobias; la visita del patge del duc ha deixat molt agitada a la senyora. En quant al senyor Malvolí, deixeumel per mi, que si jo no li jugo una passada de la que sen recordi tota la vida y no'l faig esser la riota de tothom, ja podeu dir que ni per ajèurem al llit sóc bona, ja ho veureu.

MARIA Ben mirat, més que un purità, no és altra cosa que un baix adulador, que sab mudar de llureia quan li convé; és un ase carregat d'afectació, que s'ha après quatre cerimoniosos compliments pera anarlos repetint petulantment; se creu tant farcit de perfeccions, que està convençut de que no hi ha ningú que veientlo una sola vegada ja no l'estimi. En aquest flac és aon pegarà falconada la meva venjança.

MARIA Tiraré una misteriosa. carta d'amor per ont ell se passeja, y que per les alusions que faré al color de la seva barba, a la forma de les seves pantorrilles, al séu posat, a l'expressió dels séus ulls y del séu front, se veurà que és an ell a qui va adreçada. La meva lletra s'assembla tant a la de la senyora, que quan ens cau a les mans un escrit que tracti d'alguna qüestió esborrada de nostra memoria, ab prou feines podem posar en clar sa veritable procedencia.

SIR TOBIAS Creurà que les cartes que tu tiraras són de l'Olivia que està enamorada d'ell.

MARIA Una exquisida lleminadura, jo us ho asseguro. Estic certa que aquesta medecina farà l'efecte que esperem. Jo us diré aon tiraré la carta, perquè us hi poseu a l'aguait, junt ab el jutglar, y així me podreu explicar l'interpretació que li donarà. Aneu a descansar pera aquesta nit y penséu en lo que'ns espera.

SIR TOBIAS Anemsnosen a dormir, cavaller. Faries molt santament si enviaves a cercar diners.

SIR ANDREU Si no puc conseguir la mà de vostra neboda, no sé pas com men sortiré.

SIR TOBIAS Envia a cercar diners, cavaller, creume; y si a l'ultim no obtèns la seva mà, digam que sóc una ròssa.

SIR TOBIAS Vaja, anem; vaig a escalfar un xic de vi. Ara ja és massa tard pera anar al llit; vine, cavaller, vine.

EN EL PALAU DEL DUC

DUC Doneume musica!… Bon dia, amics. Cesari, canta una estança tant sols; aquella antiga cançó que vas cantar ahir vespre. Més consolava mon cor aquella cançó que no pas tots aquells aires, facils y lleugers, plens de rebuscats y subtils conceptes. Una estança no més, Cesari.

CURI Festa, el jutglar, milord; el jutglar predilecte del pare d'Olivia. No deu esser lluny d'aquí.

(A Viola) Acòstat, patge. Si alguna vegada estimessis, recòrdat de mi en tes dolces penes; perquè tots els enamorats són igual que jo: en tot, inquiets y volubles, llevat en honrar a tothora la cara imatge de sa estimada, T'agrada la cançó?

DUC Has parlat saviament. Juraria que ab tot y esser jova, ja has posat ab tendresa tos ulls en algun rostre. No és cert, patge?

DUC Com hi ha món, doncs, és vella! La dòna sempre ha de triar home ab més anys que ella, perquè així més facilment s'avé ab les seves inclinacions y té més segur el domini del séu cor. Creume, patge, encara que nosaltres, els homes, volguem negarho, nostres passions són més violentes, més vacilantes, més insegures, més fulminantes, però també s'apaguen y s'esborren més aviat que les de les dònes.

DUC Procura, doncs, que ta aimada sigui més jova que tu, o debades s'esforçarà la voluntat perquè duri l'amor, car en la dòna, com en la rosa, tot just neix sa bellesa que ja marcida s'esllangueix.

VIOLA Cert que és així. Més, trista sort la d'elles! Perquè'l destí ha de condemnarles a la ruina, a l'assolir la perfecció?

DUC (al Jutglar) Vine, amic; canta aquella cançó que cantaves ahir vespre. Escoltala bé, Cesari; és antiga y senzilla. La canten al sol, les velles, tot filant y fent mitja, y les fadrines l'acompanyen ab el soroll dels boixets; és una ingenua cançó que parla de l'ignocencia de l'amor com en els temps passats.

JUTGLAR (cantant) Acóstat, mort, acóstat, y a l'ombra d'un xiprer colgueu mon cos. Vola, ma vida, vola, ma bella aimada séns pietat m'ha mort. La blanca mortalla ab teixos guarnida amaniu ben prest. Tant justa l'escena de deixar la vida com jo, ningú ha fet.

Ni flor, ni llor que dugui a l'aire aroma, al meu damunt planteu. Ni amic, ni amic saludi el clot aon mos òssos llençareu. perquè mon plany fini, haureu d'enterrarme en lloc erm y sol aon jamai puga veni a despertarme d'un aimant el plor.

JUTGLAR Que'l déu de la melangia't protegeixi, y que'l sastre't faci un vestit de tornasol, car ton ànima és un opal. Els homes constants com tu haurien d'esser mariners, pera trafiquejar ab tot y mudar de camí ab el vent; seria el millor medi de fer un bon viatge… per res! Adéu.

(A Viola) Cesari, retorna a casa de ma crudel sobirana y digali que mon amor més noble que l'univers, no's paga ab quantitats de llorda terra; digues que aquests béns ab que l'ha afavorida la sort, són per mi tant menyspreuables com la mateixa fortuna, y que, qui m'ha fet l'ànima presonera de son amor, ha estat la meravella de sa esplendent a bellesa, ab que l'ha embellida la natura.

VIOLA Es forçós admetrela. Suposem que una dama (y això és possible) passa per vostre amor penes tant grans com les que vós sentiu per l'amor d'Olivia; vós no podeu aimarla y li dieu. No ha d'admetre, doncs, la vostra resposta?

DUC Cap pit de dòna podria resistir l'abrandat flam que l'amor ha posat en el meu cor; no hi ha cor de dòna ab prou espai per contenir tanta passió. Ai! l'amor de la dòna és més capritxo que altra cosa; no és afany que naix de les entranyes; és desig fill del paladar, y per això facil d'apaibagarse, o subjecte al cançament y al fastic. Mon amor és ben al contrari; està afamat com la mar y pot engolir tant com aquella séns que minvi son afany. No comparis l'amor que per mi pot sentir una dòna, ab el que jo sento per l'Olivia.

VIOLA Sé tot l'amor que pot sentir una dòna per un home. Sa fermesa no desdiu de la nostra. Una filla del meu pare estimava a un home, tal com jo, si fos dòna, podria estimarvos a vós, Altesa.

VIOLA És un full en blanc, senyor. Mai va confessar son amor; va deixar que'l secret, com cuc que rosega son capoll,marcís les roses de ses galtes, y va anar acabantse adolorida y trista, y palida va colltorçarse, damunt la tomba, com l'imatge de la Resignació somrisent al Dolor. No era amor això? Podrem els homes parlar més, jurar més, però també és cert que les nostres paraules van més enllà dels nostres fets, perquè nosaltres, mal que'ns pesi, som més prodigs de paraules que d'amor.

VIOLA Jo sóc tota la família del meu pare y tota la seva descendencia que jo sapiga. Voleu que vagi a casa d'Olivia?

DUC Sí, això és lo que apressa. Corre; donali aquesta joia y digali que mon amor no pot ferse un sol pas enrera, ni admetre son refús.

UN CAMINAL EN EL JARDÍ D'OLIVIA

FABIÀ Y tant si vinc! Si em deixo perdre ni un picotí d'aquesta bromada, que'm quedi cuit de tristesa per tota la vida.

SIR TOBIAS No t'agradaria veure com ens trumfem d'aquest maco-tonto, d'aquest murri?

FABIÀ Ja ho crec! Ja sabeu que'm va desbancar del favor de la comtessa, perquè un dia vaig armar un combat d'óssos aquí.

SIR TOBIAS Doncs, ara tindrem un altre ós per exasperarlo y ferlo pertenir fins que's torni groc y verd de rabia. No és veritat, Sir Andreu?

MARIA Amagueuvos tots tres darrera dels boixos. En Malvolí ve per aquest caminal; fa una hora que s'està al sol estudiant reverencies ab la seva ombra. Per l'amor de la trapaceria, observeulo; fixeushi bé, perquè estic segura que aquesta carta el farà tornar un estupid contemplatiu. En nom de la farsa, calleu y amagueuvos!

(S'amaguen. Maria llença la carta) Tu quédat aquí. Ara ve'l lluç que pescarem tot fentli pessigolles.

MALVOLÍ No cal més que una mica de sort; tot és qüestió de sort. La Maria va dirme que ella'm tenia simpatia, y jo mateix li he sentit dir que si mai s'enamorava seria d'un home del meu estil. Altrement a mi me tracta ab més miraments que an els demés criats. Què haig de pensarmen?

FABIÀ (apart)
Psit, silenci! La contemplació el posa fet un galan indiot.
Com se gronxa fent el vano!

MALVOLÍ Ja n'hi ha exemples d'això: la senyora d'Etrachi va maridarse ab el seu servent guarda-roba.

FABIÀ (apart) Ah, quietut! Ja està enfonsat en el séu somni; com l'estarrufa la vanitat!

MALVOLÍ …cobert ab una tunica de vellut ramejat, faig venir el meu servei; acabo de saltar del llit ont hi he deixat l'Olivia endormiscada…

MALVOLÍ …prenc un aire altiu, y després de passejar un esguard greument reposat per damunt de tots ells, com dientlos que jo sé ben bé quin és el meu lloc y que no admetria que mai se'ls oblidés quin ha d'esser el llur, els dic que vagin a cercar al meu parent Tobias…

MALVOLÍ Set del meu servei van a cercarlo, ab una servicial correguda. Mentres l'espero, poso el rostre farreny, y potser dono corda al rellotge o jugo ab alguna altra joia qualsevol. En Tobias s'acosta, me fa una reverencia…

FABIÀ (apart) Encara que'ns enganxin mules per arrencarnos del silenci, callem.

MALVOLÍ …li allargo la mà així, atemperant el meu somriure familiar ab una severa mirada d'autoritat…

SIR TOBIAS (apart) Y allavores, Sir Tobias, no't clava un cop de puny sota les barres?

MALVOLÍ …dientli: cosí Tobias, la fortuna, donantme la mà de la vostra neboda, m'ha concedit també'l dret de dirvos…

SIR ANDREU (apart) Ja sabia jo que parlava per mi, perquè molta gent m'hi té per ximple.

SIR TOBIAS (apart) Quietut! Que'l geni de la farsa l'inspiri l'idea de llegirla ab veu alta.

MALVOLÍ Juraria per ma vida que aquesta lletra és de la comtessa; li regonec les Q, les R y les Z; y així fa, també, les P majúscules. No hi ha dubte, és lletra seva.

MALVOLÍ (llegint) «A l'aimant desconegut adreço aquesta carta ab la més rendida voluntat.» Just, les seves paraules! Ab el vostre permís serà. Poc a poc… Per segell, la Lucrecia ab que ella acostuma a segellar!… És de la comtessa. Per quí serà?

El cel sab que t'estimo ab tot el meu cor. A qui? Ningú ha de conèixer mon secret amor.

«Ningú ha de conèixer mon secret amor…» Veiam què segueix?
El ritme cambia: «mon secret amor». Si fossis tu, Malvolí!

Jo puc manar a qui mon cor adora.
Silenci'm mata séns mostrar ferida,
com a Lucrecia l'arma venjadora.
M, O, A, I disposa de ma vida.

MALVOLÍ «M, O, A, I, disposa de ma vida.» Veiam, veiam, veiam, primer mirem això.

MALVOLÍ «Jo puc manar a qui mon cor adora.» Cert, ella pot manarme. Jo la serveixo, puit ella és la meva mestreça. El més negat ho entén això. En aquest punt no hi ha cap dubte. Veiam l'acabament. Què significa aquesta combinació de lletres? Si jo'n pogués treure alguna solució que tingués relació ab mi… Veiam, poc a poc! M, O, A, I…

SIR TOBIAS (apart) Oh! sí; veiam si en treus l'entrellat. Ja ha perdut el rastre.

FABIÀ (apart) Però per això no pararà de lladrar tot buscantlo encara que fos més pudent que una guilla.

MALVOL! M… Però lo que segueix no lliga; no surt bé perquè hauria d'esser una A, y hi ha una O.

FABIÀ (apart) Si darrera hi tinguessis lo que dius, veuries més befa a la teva esquena que felicitat davant teu.

MALVOLÍ M, O, A, I Això no és tant clar com lo altre, però forçant una mica'l sentit, séns dubte que arribaria a una conclusió favorabIe, perquè totes aquestes lletres entren en el meu nom. Calma. Veiam. Aquí segueix la prosa.

(llegint) «Si aquesta carta cau en tes mans, medita. El destí m'ha fet superior a tu, però no t'espanti la grandesa. Hi ha qui neix ab grandesa; altres que assoleixen les grandeses y altres a qui la grandesa se'ls imposa malgrat llur voluntat. La sort t'obre'ls braços; entregathi ab valor y ab fe, y per començar a avesarte a lo que hauras d'esser, llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix y preséntat com cal. Sigues malcarat ab cert parent, y aspre ab els criats; no't treguis mai les raons d'estat de la boca y que'l teu comportament s'allunyi de la vulgaritat. Això t'aconsella la que sospira per tu. Recorda qui és qui t'ha vantat les mitges grogues y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades; recordaho, te dic. Ara ja pots esser feliç si tu vols; sinó quédat per sempre un miserable criat, indigne de tocar el cap del dit de la fortuna. Adéu. La que voldria servirte en lloc de que tu la servissis. La feliç desditxada »

Això és més clar que la llum del dia; és evident. Seré orgullós, llegiré llibres de politica: me les hauré ab Sir Tobias, y m'afranquiré de les meves amistats ordinaries; seré l'home perfecte. No són pas ilusions; no'm deixo enganyar per la fantasia, car tot me diu que la comtessa està enamorada de mi. Ella és qui, no fa gaires dies, va ventarme les mitges grogues y era molt agradosa de les meves lligacames creuades. Ab aquesta subtilesa'm revela'l séu amor, y d'una manera molt discreta'm diu que'm posi aquest habillament que és tant del séu gust. Mercès a la meva bona estrella, sóc ditxós. Seré sorrut y extrany, y portaré mitges grogues y lligacames creuades, tot en un tancar y obrir d'ulls. Que Gehovà y la meva bona estrella siguen lloats! Ah! hi ha una postdata.

(Llegint) «És impossible que no'm regoneguis. Si correspons al meu amor demostramho ab el teu somriure; hi escau tant el somrís en el teu rostre! Jo't demano, dolç amor meu, que somriguis en ma presencia.» Oh, Déu, mercès! Somriuré y faré tot lo que voldras.

FABIÀ
Ni per un passament de mil lliures assegurat pel tresor del
Sophi, me vendria la part que'm toca en aquesta trumfada.

SIR TOBIAS Y jo seria home per casarme ab aquesta moça per haverse enginyat aquesta trapaceria.

SIR TOBIAS Vols que'm jugui la meva llibertat a cara o creu y que'm faci el teu esclau?

SIR TOBIAS L'has enfonsat en un somni tal, que's tornarà boig del tot quan s'adongui que sols ha estat fantasia la visió.

MARIA Doncs si voleu veure'ls fruits d'aquesta passada, procureu estar presents en la primera entrevista que tindrà ab la comtessa. Se li presentarà ab mitges grogues que és un color que ella té avorrit y ab lligacames creuades que és una moda que no pot sofrir. Ell somriurà al mirarla y la seva alegria s'avindrà tant poc ab l'enuig de la senyora, que de segur sel treurà del davant ab un reny. Si ho voleu veure, seguiume.

SIR TOBIAS Fins a les mateixes portes del Tartar te seguiria, admirable dimoni trapacer.

EN EL JARDÍ D'OLIVIA

VIOLA Que Déu te guard, amic, y a la teva musica també. Vius de tocar el tamborí?

JUTGLAR Ca! res d'això. Toco a l'iglesia, perquè jo visc a casa meva y casa meva és al mateix costat de l'iglesia.

VIOLA Així també podries dir que'l rei viu al costat d'un pobre, si un pobre visqués al costat del palau; o que l'iglesia s'apuntala en el teu tamborí, si arrambessis el tamborí a la paret de l'iglesia.

JUTGLAR Vós ho haveu dit… Quin sigle el nostre! Per un home llest una sentencia és un guant. Que depressa l'ha girada del dret al revés!

VIOLA És cert; els qui juguen massa subtilment els mots, facilment poden corromprels.

JUTGLAR Perquè'l séu nom és una paraula y jugant ab aquesta paraula podria quedar corromput el nom de la meva germana. Lo cert és que les paraules s'han tornat unes maules desde que'ls compromisos les han deshonrades.

JUTGLAR No puc donarvos la raó sense paraules, però les paraules s'han tornat tant falses que'm repugna ferles servir per donar raons.

JUTGLAR Us enganyeu; prou hi ha coses que m'enquimeren. Lo que us juro és que no m'enquimero per vós; si això és no enquimerarse per res, desitjaria que això us podés fer invisible.

JUTGLAR No, certament; no li agrada pas la bogeria a madona Olivia; no tindrà boig fins que's casarà; els boigs, en comparança ab els marits, són com les sardines ab les arangades: els marits són els més grossos. La veritat, jo no sóc el séu boig; no més sóc el séu corruptor de mots.

JUTGLAR La follia, senyor, fa com el sol: volta el món; lluu per tot. Me doldria pel vostre amo que estés ab tant boja companyia com molt sovint hi està misenyora. A mi em sembla haver vist vostra saviesa allà mateix.

VIOLA Te juro y no m'amago de dirtho, que'm moro per una barba, però que no la voldria pas en la meva. És a casa la comtessa?

JUTGLAR
De bona gana faria'l paper de mestre Pandarus, per donar una
Crèssida an aquest Troilus.

JUTGLAR No crec que sigui una gran cosa el que un pobre sapiga captar: Crèssida no era altra cosa que una captaire. La comtessa és a casa, senyor. Vaig a explicarli d'on veniu, perquè qui sou y què voleu són coses que no estan en la meva esfera; diria en el meu element però'l mot és massa gastat.

VIOLA Bé té prou clar l'enteniment, el bergant, per esser boig; discreció li cal per fer bé'l séu ofici, puix té d'observar l'humor, estament y els merits d'aquell a qui escomet, aprofitant destrament, com el falcó ferestec, l'ocasió oportuna per llençarse sobre'l virolat plomall que fereixi sa vista. Sens dubte que és tant dificil l'art del boig com el del savi; perquè al boig li cal enteniment pera fernos plaenta l'agudesa, mentres que'l savi que cau en la follia, perd l'enteniment.

SIR TOBIAS Que voleu entrar? La meva neboda desitja que entreu si és que porteu quelcom per ella.

VIOLA An ella estic destinat, senyor; vui dir que ella és l'objecte del meu viatge.

VIOLA Les meves cames entenen millor que jo lo que voleu dir, dientme que les posi a prova.

(Entren OLIVIA y MARIA) Perfecta y incomparable dama, que'l cel faci ploure sobre vós totes ses aromes.

SIR ANDREU
Aquest jove cavaller és un polid cortisà. «Ploure aromes».
Molt bé!

VIOLA. El meu missatge, senyora, sols té veu per vostra orella propicia y condescendenta.

SIR ANDREU «Aromes, propicia, condescendenta». M'apuntaré aquestes tres paraules.

OLIVIA.
El meu servidor! No hi hagut més alegria en el món desde que
de la baixa adulació ne diem finesa. Vós sóu servidor del duc
Orsino?

VIOLA Ell ho és vostre y el d'ell, doncs, també ha d'esserho de vós. El servidor de vostre servidor, és servidor vostre, madona.

OLIVIA No hi penso en ell; y més me plauria que ell no pensés en res, que no que pensés en mi.

OLIVIA Oh! perdoneume, jo us ho prego! Us he demanat que no men parlessiu més. Emperò si voleu pledejar una altra causa, vostres paraules seran més dolces que musica d'arcangels, per la meva orella.

OLIVIA Espereu. Després de l'encantament que haveu obrat aquí, he enviat una anell darrera vostre, enganyant així al meu criat, a mi y, fins potser, a vós mateix. Séns dubte que m'he exposat als vostres severs comentaris, obligantvos per un artifici vergonyós a pendre lo que sabieu bé prou que no era vostre. Què haureu pensat de mi? No és cert que haveu estacat el meu honor al pal de la vergonya y li haveu atiat els més injuriosos pensaments que poden brotar d'un cor inexorable? Temo que vostre subtil enteniment haurà trobat massa atreviment en mes paraules. Un vel finissim y no un pit de carn és lo que cobreix el pobre cor meu. Ara, parleu.

VIOLA. Oh, no! L'experiencia ensenya que molt sovint planyem als nostres enemics.

OLIVIA Així, doncs, ja puc rependre mon somrís. Oh!, ab quanta facilitat l'orgull s'apodera dels humils! Si es té d'esser presa, val més serho del lleó que del llop.

(Se senten tocar hores en un rellotge) El rellotge'm retreu els temps que perdo inutilment. No temeu, jove cavaller, no us pretenc; més quan joventut y seny se us hagin madurat, la vostra muller tindrà la sort de trobar en vós l'home complet. Vostre camí més segur és dret a la porta.

VIOLA Marxo, doncs, a ponent. Que la gracia y la joia facin de corteig a vostra senyoria. No'm dieu res pera qui m'envia, madona?

VIOLA Y hi guanyaria ab el cambi, madona? Si fos així l'admetria tot seguit, perquè fins ara no sóc més que la vostra riota.

OLIVIA Oh, que bé hi escau el desdeny en el llavi irat y menyspreuador! Més aviat se mostra l'amor que's vol tenir amagat, que'l crim de l'assassí; la negra nit de l'amor és un soleiat migdia. Cesari, per les roses de la primavera, per la virginitat, per l'honor, per la fe, per tot lo que existeix en el món, te juro que t'estimo tant, que malgrat ton orgull, ni la raó ni el seny poden deturar ma passió. No aprofitis la flaquesa de confessarte'l meu amor, com argument per refusarla; ans bé, tingues present que si és dolç l'amor implorat, l'amor que s'entrega és molt més dolç encara.

VIOLA Us juro per ma ignocencia y per ma joventut, que ni mon pensament ni mon cor, són de cap dòna y que no'ls tindrà mai ningú més que jo. Y ara, adéu, madona; mai més vindré a plorar a vostres peus les llagrimes de qui em mana.

OLIVIA No, vine. Potser tu podras conseguir que son amor sigui grat al meu cor que l'avorreix.

XII

A CASA D'OLIVIA

SIR ANDREU Mal llamp! He vist que la vostra neboda estava molt més complimentosa ab el patge del duc, que no pas ho està ab mi; ho he vist ara, en el jardí, ara mateix.

FABIÀ Jo us demostraré la llegimitat de la meva afirmació, ab el veredicte del criteri y de l'enteniment.

SIR TOBIAS Que són els que sempre han format el més suprem tribunal, ja d'abans de que Noè s'embarqués.

FABIÀ Si ella, al davant vostre, s'ha mostrat amable ab aquest jove, ha estat no més que per exasperarvos, per despertarvos el valor que teniu endormiscat, per encendreus les sangs y posarvos sofre al fetge. Vós us hi havieu d'acostar, y ab algunes mofes ben triades y noves, acabades de sortir de la forja, enfonsar en un mutisme absolut an aquell jove. Això és lo que ella esperava de vós y vós no ho haveu sabut fer. Haveu permès que'l temps se mengés el doble full d'or de la oportunitat ab que se us presentava aquesta feliç ocasió, y ara vostre vaixell navega cap els mars gelats del sèu afecte, aont us hi quedareu penjat, com un borralló a la barba d'un holandès, si no rescabaleu vostre prestigi, per una lloable gesta de valor o d'alta politica.

SIR ANDREU Si té d'esser així, més m'estimo fer un acte de valor, perquè avorreixo la politica. Tant me faria esser brownista(6) com politic.

SIR TOBIAS Doncs fonamenta la teva fortuna sobre'l terreny del valor. Desafia al patge del duc y fereixlo en onze indrets; la meva neboda s'ho apuntarà, y tingues per cert que no hi ha res an el món que faci valer tant a un home, als ulls d'una dòna, com la anomenada de valentia.

SIR TOBIAS Vés, escriuli ab mà ben marcial; sigues agut y breu. No hi fa res que no siguis enginyós y polid, mentres siguis eloqüent y original. Befal ab tota la llibertat de la teva tinta y tractal de tu, dues o tres vegades, que no hi estarà de més; digali que ment tantes vegades com t'hi capiga en el paper, encara que sigui més gran que un llençol del llit de Ware(7) a l'Anglaterra. Enllesteix. Posa tanta fel com puguis al tinter y encara que escriguis ab ploma d'oca no hi fa res. A la feina!

SIR TOBIAS Jo li surto car an ell; no trigaré gaire a costarli dues mil lliures.

FABIÀ Me sembla que tindrem una carta ben divertida; però espero que no la cursareu?

SIR TOBIAS Ja ho crec! y faré tot lo pugui perquè aquest jove li respongui. Crec que ni ab tots el parells de bous, ni ab totes les cordes del món, sels podria fer topar. Per lo que toca a Sir Andreu, no més cal obrirlo: si en el fetge se li troba prou sang per negar a una puça, jo'm menjo'l reste del cadavre.

MARIA Si patiu d'avorriment y voleu riure fins a reventar, seguiume. El babau den Malvolí, s'ha convertit al paganisme; és un renegat, car és impossible que un cristià que vulga salvarse pel camí que la llei de Déu mana, puga creure en tal munt de grolleres extranyeses: s'ha posat mitges grogues!

MARIA Oh, sí, abominablement! Sembla un saberut d'aquells que posen escola en els portics de l'iglesia. L'he espiat com l'assassí a la victima. Segueix punt per punt la carta que jo li he tirat pera enganyarlo. La rialla li marca més arrugues en el rostre que ratlles no hi ha en el nou mapa-mundi augmentat de les Indies. Us asseguro que mai haveu vist res tant ridicul. Jo no sé com m'he aguantat de tirarli tot pel cap. Estic certa que la comtessa li donarà una bofetada, Y ell s'ho pendrà com una finesa y encara seguirà rient.

XIII

UN CARRER

SEBASTIÀ Me doldria molt causarvos el més petit perjudici, però ja que us preneu els perills com un jòc, no us diré res més.

ANTONI No he pogut estar lluny de vós; el desig que tenia de veureus, més agut que afilada daga, m'ha esperonat cap el vostre camí. No sols m'ha guiat aquí l'afany de veureus, per més fort que hagi estat, sinó que també m'hi ha empès l'inquietut que sentia al pensar en lo que us podia succeir en un país desconegut y que per un extranger sense guia y séns amics, sol esser esquerp y gens hospitalari. La temença d'aquests perills és lo que m'ha fet córrer darrera vostre.

SEBASTIÀ Sols puc donarvos mercès, estimat Antoni; mercès y res més que mercès. Sovint els grans serveis se paguen ab aquesta moneda sense curs, però si ma fortuna fos tant gran com el meu desig, altre paga tindria vostra solicitut. Què farem? Visitarem els monuments antics de la ciutat.

SEBASTIÀ No estic pas cançat y la nit és lluny encara. Donem gust als ulls contemplant els bells records que guarda la ciutat.

ANTONI Perdoneume; però és molt perillós pera mi passejar per aquests carrers. Temps enrera, en un combat naval contra les galeres del duc, vaig fer serveis tant remarcables, que si ara'm trobaven aquí, me farien pagar cara aquella feta.

ANTONI No és tant greu l'ofensa, encara que'l motiu y els temps que durà la lluita foren prous pera costar la vida a algú. Després tot hauria pogut esmenarse, tornant les preses que haviem fet, y que és lo que, mirant el profit de llur comerç, varen acordar tots els nostres. Jo vaig esser l'unic que no vaig voler entrar en el pacte y perxò és que si ara'm trobessin, m'ho farien pagar més car.

ANTONI Serà lo més prudent. Aquí teniu la meva borsa. Ens allotjarem a l'Elefant, que és el millor hostal del barri del Sur. Mentres vós passegeu donant goig a la vista, jo vaig a encomanar el menjar. Ens trobarem allí.

ANTONI Com que crec que'ls pocs que teniu els haureu de menester, us dono els meus per si fos cas que us vinguessin ganes de comprar alguna de les futeses que veureu.

XIV

OLIVIA, (apart y abstreta) L'he enviat a cercar y ha respost que vindria. Què faré pera esserli agradable? Què li podré donar? Més facil és comprar a un cor jove, que ablanirlo ab llagrimes y súpliques.

(Per Maria) Potser m'haurà. sentit? Aon deu esser en Malvolí? Un criat seriós y cortès com ell és el que'm convé per aquest assumpte.

MARIA No, senyora; no més fa que riure. Haurieu de tenir algú a la vora si haveu de parlarhi, perquè jo crec que se li ha girat el cervell.

(Apart) Els nostres mals s'assemblen, si semblança hi ha, entre follia alegra y trista bogeria.

MALVOLÍ Trista, madona? Jo també puc estar trist… Això de les lligacames creuades causa alguna obstrucció a la sang; però tant-se-val, perquè si elles plauen als ulls de certa persona, ja puc dir com el vers del sonet:

(Somriu) Tot ha arribat a qui anava y lo manat se complirà. Me sembla que hem regonegut la bella mà romana.

OLIVIA Déu t'ampari, Malvolí! Per què rius així y tires tants petons ab la mà?

MARIA Per què us presenteu ab aquesta ridícula impertinencia davant de misenyora?

CRIAT Madona, el jove patge del duc ha tornat; molt he hagut de pregar pera conseguirho. Ara espera les ordes de vostra senyoria.

(Sen va el criat) Maria, que no deixin ni un instant an aquest bon home. Aont es l'oncle Tobias? Que dos o tres criats se cuidin d'ell; per res del món voldria que li passés cap desgracia.

MALVOLÍ Oh! Oh! Que s'acostin ara! Y tot un personatge, com Sir Tobias, pera que's cuidi de mi! Això lliga admirablement ab lo que deia la carta; mel posa aprop perquè'l pugui tractar ab insolencia; és lo que ella m'aconsella en la carta. «Llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix», diu ella; «sigues malcarat ab cert parent; aspre ab els criats; no't treguis mai les raons d'Estat dels llavis y que ton comportament s'allunyi de la vulgaritat». Després m'indica quin té d'esser el meu posat: rostre farreny, l'aire respectable, la paraula lenta cóm personatge de significació, y d'acord ab això tot lo altre. Ara si que és ben meva! Però això és obra del cel; que ell en rebi, doncs, les mercès. Quan se n'anava deia: «Que no deixin un instant an aquest bon home». Bon home! No Malvolí, ni el titol del meu càrrec; sinó, bon home! Lo cert és ,que tot concorda admirablement. No cal tenir ni un gra d'escrupol, ni un escrupol d'escrupol; ni un obstacle, ni una sola circumstancia inversemblable o dubtosa. Què podria passarme? No és possible que puga interposarse res entre jo y l'immens horitzó de les meves esperances. El cel és l'autor de tot això, y no jo; donem mercès an ell.

SIR TOBIAS Per tots el sants! digueume aont és. Encara que tots els dimonis de l'infern se li haguessin entaforat en el cos, encara que se n'hagi apoderat la mateixa llegió, jo li parlaré.

FABIÀ És aquí, és aquí, Com us trobeu, senyor Malvolí? Com us va això, amic?

MARIA Ah! No sentiu com el dimoni respon, ab aquesta veu tant fonda, de dintre séu? No us ho deia, sir Tobias. La senyora ha dit que us cuidessiu d'ell.

SIR TOBIAS Vaja, vaja; quietut, quietut, Se l'ha de tractar ab dolcesa; deixeume fer… Com us trobeu, Malvolí? Què tal? Vaja home, no us acovardiu; planteuli cara al dimoni, Considereu que és l'enemic del llinatge humà.

MARIA Veieu com s'ho pren si se li parla mal del dimoni? Déu faci que no estigui embruixat!

MARIA Demà mateix, així que surti el sol, ho faré, si no'm moro. La comtessa donaria qualsevol cosa pera salvar lo.

SIR TOBIAS Calla; això no's fa així, no veus que l'exasperes? Deixeume sol ab ell.

FABIÀ Dolcesa y res més que dolcesa, y molt poc a poquet. El diable es ferestec y no vol que sel tracti ab reganys.

SIR TOBIAS
Vinam aquí, manyaguet. Vaja, això de jugar a barrisca ab en
Banyeta, no s'adiu gens ab un home seriós. A la forca,
l'emmascarat carboner!

MALVOLÍ Aneu y que us pengin! Dropos, que no serviu pera res. Alguna cosa hi va de vosaltres a mi; d'aquí una estona sabreu quelcom més.

SIR TOBIAS Veniu, que'l lligarem y el tancarem en una cambra fosca. La meva neboda ja està convençuda de que és boig; així podrem allargar la farsa, pera gust nostre y castic d'ell, fins que cançats d'aquest entreteniment, ens faci llastima; llavores ho descobrirem tot y a tu't proclamarem la suprema metgessa dels boigs. Mireu qui ve, mireu.

SIR ANDREU Aquí teniu el cartell, llegiulo; us asseguro que no hi falta ni sal ni pebre.

(Llegeix) «Jovincel: siguis qui siguis, no ets més que un murri y un masell».

SIR TOBIAS «No't sorprenguis ni vulguis saber perquè't motejo així, car no't donaré cap raó».

SIR TOBIAS «Vens a casa la comtessa Olivia, y ella al meu davant te tracta amablement; però tu has mentit pel coll; no és per això que't desafio».

SIR TOBIAS «A reveure, y que Déu vulga admetre en sa gloria a una de les nostres ànimes. Potser serà la meva, però l'esperança'm diu que no serà així; ab això, vigila. Ton amic, segons com el tractaras, o ton irreconciliable enemic, ANDREU ROSTREAIXUT.» Si aquesta carta no'l fa bellugar, serà que les cames no'l podran dur. Jo mateix li donaré.

MARIA Ara tindreu una bona ocasió, perquè està prenent comiat de la comtessa.

SIR TOBIAS Vés, sir Andreu, amàgat com un agutzil en un revolt del caminal y així que'l vegis, desenveina, y, tot desenveinant, renega horriblement, perquè molt sovint un renec ben gros bramat ab veu de tro, dóna més fama de valent que'l fet més coratjós, Endavant.

SIR TOBIAS No, no la cursaré aquesta carta; perquè aquell jove sembla inteligent y ben educat, y que'l duc l'hagi triat per missatger d'amor n'es una prova. Aquesta carta, que tota ella traspúa imbecilitat, no l'espantaria gens ni mica y tot seguit coneixeria que qui l'ha escrita és un ensa. Lo que faré serà trasmetre'l cartell de paraula jo mateix; li explicaré prodigis de valentia del séu contrari, y donaré an aquest donzell, -a qui la seva joventut y manca d'experiencia, necesariament han de fer credol,- la més esgarrifosa idea de la rabia, de la destresa, de la valentia y de la feresa de l'altre. Degut an això se tindran tal basarda l'un de l'altre, que's mataran tant sols ab la mirada.

FABIÀ Ara ve ab la vostra neboda; espereu fins que ella's retiri y tot seguit empreneulo.

OLIVIA Massa he dit ja a un cor de pedra y massa he exposat el meu honor. Sento quelcom en mi que'm retreu la meva lleugeresa; emperò aquest erro és tant toçut que's riu de totes les censures.

OLIVIA Teniu, porteu aquesta joia en recordança meva; no la refuseu, que no us cançarà ab ses paraules. Torneu demà, us ho prego. Demaneume tot lo que volgueu, que jo no us negaré res de lo que l'honor pot concedir séns greu perjudici.

OLIVIA Adéu y fins a demà. Per un dimoni com tu, joiosa portaria l'ànima a l'infern.

SIR TOBIAS Defénsat; de quina mena són els ultratges que li has fet, no ho sé; però'l teu contrari, ple de ressentiment y sedejant de sang com un tigre, t'espera al cap-d'avall del jardí. Desenveina la espasa depressa, perquè qui va a escometret és ferotge, és destre y és fort.

VIOLA Us deveu enganyar, senyor; estic cert de que no hi ha ningú en el món que pensi batres ab mi. No recordo haver ofès a ningú.

SIR TOBIAS Aviat sortireu del vostre erro, us ho asseguro. Així, doncs, si us estimeu la vida, poseuvos en guarda, perquè'l vostre contrari compta ab totes les ventatges que poden donar a un home la joventut, la destresa, la força y el coratge.

SIR TOBIAS Es un cavaller ab una espasa séns tara en un camp de catifa, però en el duel és un dimoni; ja ha desaparellat tres ànimes dels llurs cossos, y a hores d'ara és tant implacable l'ira que'l domina, que sols els horrors de la mort y del sepulcre poden satisferlo: en qualsevol circumstancia aquest és el séu lema: vèncer o morir.

VIOLA. Tornaré a entrar y demanaré auxili a la comtessa. No sóc aimant de baralles. Séns dubte que aquest deu esser un d'aquells homes que busquen raons a qualsevol y sense motiu, ab el sol proposit de passar per valents.

SIR TOBIAS No, cavaller; l'indignació li pervé d'un ultratge molt gran; li haveu de donar, doncs, una satisfacció. No penseu en entrar y demanar auxili que primer no us les hagueu ab mi, pera provar que teniu pit per havervosles ab ell. Trieu: o l'aneu a trobar o us poseu en guarda ara mateix, perquè és precís que us bateu o que renuncieu a portar espasa.

VIOLA Però això és tant inaudit com descortès y jo us prego, bon cavaller, que aneu a preguntar an aquest subjecte en que l'he ofès, que si és cert que ha rebut algun ultratge de mi, ha estat séns jo saberho.

SIR TOBIAS Ab molt gust. Senyor Fabià, quedeuvos ab aquest jove fins que jo torni.

FABIÀ Pel séu aspecte no sembla que sigui lo terrible que és, Y vós mateix ho haureu de regonèixer així que us hi encareu. És el contrari més crudel y més fatal que podieu trobar a Ilyria. Voleu que l'anem a cercar? Procuraré que feu les paus, si m'es possible.

VIOLA Us ho agrairé ab tota l'ànima, perquè us asseguro que més a gust me trobo davant d'un capellà que davant d'un guerrer; y cregueu que poc me paro en que'm titllin de covard.

UN CAMINAL AL CAP-D'AVALL DEL JARDÍ D'OLIVIA

SIR TOBIAS Oh company, us dic que és un dimoni de cap a peus! En ma vida he vist res que se li assembli. Jo he fet un punt, ab ell, ab l'espasa a la veina y me n'ha tirat una de tant mortal rapidesa que no hi ha ningú que la eviti, y al parar us respon ab un cop tant segur, com segur és que ara els peus us toquen a terra. Diuen que ha estat mestre d'armes del gran Sophi.

SIR TOBIAS Però el cas és que ell no s'entén de raons. En Fabià ab prou feines pot contenirlo.

SIR ANDREU Mala negada!… Si jo hagués sabut que era tant valent i destre esgrimidor l'hauria enviat al dimoni ans que provocarlo. Que deixi córrer aquesta qüestió y li regalaré el meu cavall gris Capulet.

SIR TOBIAS L'hi entaularé. Quedeuvos aquí y no us acoquineu, que tot això s'acabarà sense que's perdi cap ànima.

SIR TOBIAS (baix a Fabià)
M'ha donat el séu cavall pera que arreglés aquesta qüestió.
Li he fet creure que aquest jove és una fera.

FABIÀ (baix a sir Tobias) Lo mateix pensa aquest de l'altre; està groc y tremola tot ell com si un ós l'empaités.

SIR TOBIAS (baix a Viola) No hi ha remei, cavaller; vol batres per sostenir el jurament que ha fet. Després ha reflexionat més serenament sobre'l motiu de la quimera y creu que ni ha de parlarsen tant sols. Treieuvos la espasa no més perquè pugui complir lo jurat; però diu que no us farà cap mal.

VIOLA (apart) Déu me valga! Ben poc me costaria dirlos lo que se n'hi falta per esser un home jo!

SIR TOBIAS (baix a sir Andreu) Vaja, sir Andreu, no s'hi pot fer res. Aquest cavaller vol tirar un cop, al menys, per mantenir la paraula; diu que segons les lleis del duel, això és necesari; però m'ha promès, ab paraula de cavaller y de soldat, que no us farà cap mal. -Va! En guarda!

ANTONI (a sir Andreu) Enveineu la espasa. Si aquest jove us ha ofès, jo mantinc la seva ofensa; si sóu vós qui l'ha ofès an ell, sóc jo qui us desafia.

ANTONI Un home que per amistat an aquest jove, està disposat a fer més de lo que he dit.

SIR ANDREU Y tant si em plau! Compliré lo que us he promès; té un pas molt segur y és molt fi de boca.

PRIMER AGUTZIL No; regonec vostres faccions encara que no porteu la gorra de mariner. Endueusel; ja sab ell que jo el conec bé.

(A Viola) Cercantvos m'ha esdevingut aquesta desgracia; més ja està fet: ben car pagarè ara lo d'aleshores. Què fareu? La necesitat m'obliga a demanarvos el meu diner. Més pena'm dóna el no podervos esser util d'aquí endavant, que lo que'm podrà succeir a mi. Veig que això us ha sobtat, però no us espanteu.

VIOLA Quin diner, senyor? En consideració a la viva simpatia que m'haveu demostrat ara mateix y veient lo aflictiu de la vostra situació, de bon grat faré per vós tot lo que puga. Pocs són els meus cabals, però me partiré ab vós les meves pobreses. Aquí en teniu la meitat.

ANTONI Que'm voleu negar, potser? És possible que'l meu afecte per vós tingui aquest pagament? No ajudeu a la meva desgracia, perquè temo que'm faci perdre'l seny y no podré resistir la temptació de retreureus els molts serveis que us he fet.

VIOLA No sé que me n'hagueu fet cap. No regonec ni la vostra veu ni el vostre rostre, y us juro que avorreixo més la ingratitut que la mentida, l'orgull, la vanitat y la ubriaguesa, o qualsevulga altra repugnanta tara que infecti nostra feble sang.

ANTONI Deixeume dir una paraula no més. An aquest jove, jo l'he arrencat de les urpes de la mort; jo li he donat socors ab la més fervorosa solicitut, y fins adoració m'ha inspirat son virtuós aspecte.

ANTONI Oh, y en quin miserable idol s'ha transformat aquell déu! Sebastià, tu has deshonrat la noblesa del teu rostre. No hi ha en el món altra lletgesa com la de l'ànima; tant lletja és la malesa, com hermosa la virtut. El vici cobert ab bella aparença no és més que un sepulcre que'l dimoni engala ab bonics y joies.

VIOLA (apart) Parlava ab tal convicció que semblava que fos veritat lo que deia. Si jo el tingués aquest convenciment! Ah, que siga certa ma sospita, y vulga'l cel que aquest home m'hagi pres per tu, germà meu!

SIR TOBIAS Vine aquí, cavaller, y tu també, Fabià. Tinguem concell y mirem que s'ha de fer.

VIOLA (apart) Ha dit Sebastià!… En el meu mirall veig sempre la fidel imatge del meu germà; ell vestia com jo, igual color, iguals paraments, jo no faig més que copiarlo en tot… Oh! si això fos cert les tempestats serien misericordioses y manses y dolces les ones amargantes.

SIR TOBIAS És un miserable bergant aquest donzell y més covard que una llebra. Prova que no té ni un dit de vergonya el negar l'amistat a un amic en la desgracia; y tocant a covardia, pregunteu an en Fabià.

XVI

UNA PLAÇA DAVANT DE CASA D'OLIVIA

JUTGLAR Feu molt bé'l paper! No, no us conec, ni vinc de part de la comtessa a dirvos que us ha de parlar; tampoc us dieu Cesari, ni aquest nas és el meu nas. Res de lo que és, és.

JUTGLAR Esventar la follia! Ha sentit dir aquesta paraula d'algun personatge y ara me l'encaixa a mi. Esventar ma follia! A veure si ara sortiran ab que aquest gran talós, el món, és un faldilletes. Fesme'l favor de desferte d'aquesta extranyesa y digam què li tinc d'esventar a la comtessa. Li esventaré que vens?

SEBASTIÀ Te prego que'm deixis, grec estupid. Aquí tens això pera tu, però si no ten vas, te juro que't pagaré ab altra moneda que no t'agradarà gaire.

JUTGLAR En bona fe que ets generós. Aquests savis que donen diners als necis, arriben a adquirir una bona reputació després de regatejarla catorze anys.

JUTGLAR Corro a dirho a la comtessa. Ni per dos quartos voldria estar en les vostres pells.

SIR ANDREU No, deixeulo, que si a Ilyria hi ha justicia ja l'arreglaré d'altra manera, jo. Entaularé una causa per agressió violenta. Encara que hagi estat jo qui ha començat a pegar, no hi fa res.

SIR TOBIAS Minyó, no us vui deixar anar. Vaja, soldadet tendre, enveineu l'espasa. Déu-n'hi-do dels punys que teniu! Vaja, anem!

SIR TOBIAS Ah! ah! Us hauré de treure un parell d'unces d'aquesta sang tant insolenta que teniu.

OLIVIA Sempre sereu el mateix, groller poca-solta, nascut per viure en les montanyes y en coves ferestegues on mai hi hagi entrat ni ombra de bona criança. Lluny de ma vista! Perdoneu, estimat Cesari. Murri, vesten!

(A Sebastià) Jo't prego, dolç amic meu, que sigui ton serè judici qui et guii per respondre en aquest injust y descortès atentat al teu repòs. Vine ab mi, que quan coneixeras les mil rauxades comeses per aquell malvat, ten riuras d'aquesta. Vine; és necesari, no m'ho refusis. Maleït ell, que al posar en perill ta vida, ha tirat contra la meva!

SEBASTIÀ (apart) Què vol dir tot això? En quina mar navego? O jo estic boig o això és un somni. Doncs, que l'ilusió segueixi enfonsant mos sentits en el Leteu! Si això és somniar que no'm desperti mai més.

XVII

UNA CAMBRA A CASA D'OLIVIA

MARIA
Vaja, pòsat aquesta sotana y aquesta barba, y estrafés al
senyor Topaci, el rector; enllesteix. Jo vaig a cercar a sir
Tobias, mentrestant.

JUTGLAR (posantse la sotana) Vaja, me posaré això y m'amagaré aquí dins. Tant-de-bo fos jo el primer que s'amagués dintre d'un vestit d'aquests! No estic prou gras pera representar bé'l meu paper, ni sóc prou magre pera semblar un savi, però val tant la fama d'home honrat y bon pare de familia, com la d'home llest y de lletres. Aquí tenim als confederats.

JUTGLAR Bonos dies, sir Tobias; car com va dir molt bé el vell hermità de Praga, que no havia vist mai ni ploma ni tinter, a una filla del rei Gorboduc: lo que és, és. Així essent jo el senyor rector, sóc el senyor rector, perquè què és això, sinó això? Què és esser, sinó esser?

SIR TOBIAS (senyalant la cambra ont està tancat en Malvolí)
És aquí, senyor rector.

MALVOLÍ Mossèn Topaci! Mossèn Topaci! Bon mossèn Topaci, aneu a trobar la comtessa.

JUTGLAR Fòra d'aquí, dimoni hiperbolic! Com martirises an aquest home! No sabs parlar d'altra cosa que de dònes.

MALVOLÍ Mossèn Topaci, no ho cregueu que siga boig; mai cap home s'ha vist tant maltractat com jo. M'han tancat en aquestes esgarrifoses tenebres.

JUTGLAR Calla, llord Satà! T'anomeno ab els termes més inofensius, perquè jo sóc d'aquells homes que fins el dimoni el tracten ab modos. Dius que aquesta cambra és tenebrosa?

JUTGLAR Què dius ara! Té'ls batans de les finestres transparents com muralles, y les vidrieres dels costats lluen com l'èban, y encara't planys de les tenebres?

MALVOLÍ Jo no sóc boig, mossèn Topaci, y us dic que aquesta cambra és tenebrosa.

JUTGLAR Y com t'enganyes, foll! Jo't dic que no hi han més tenebres que les de l'ignorancia en la que hi estas colgat com els egipcis en la boira.

MALVOLÍ Jo dic que aquesta cambra és tant tenebrosa com l'ignorancia, malgrat l'ignorancia sigui tant tenebrosa com l'infern; y dic que mai cap home ha estat tant maltractat com jo. Sóc tant boig com vós, o sinó feume la prova preguntantme raonablement.

MALVOLÍ Que l'ànima de la nostra avia podria esser que's trobés en un aucell.

MALVOLÍ Jo tinc una idea molt enlairada de l'ànima y no admeto aquesta doctrina.

JUTGLAR Adéu; quédat per sempre en les tenebres. No creuré que tinguis enteniment fins que sostindras el parer de Pitagoras y et guardaras de tirar ni a una becada per por d'expropriar l'ànima de la teva avia. Adéu.

MARIA Pera fer això no calia que't posessis ni la sotana ni la barba, perquè no t'ha vist.

SIR TOBIAS Parlali ab el teu to natural de veu, y ja'm diras com el trobes. Voldria acabar d'una vegada aquesta broma. Si no hi ha perill en deixarlo anar, ja'l pots obrir, perquè estic tant malament ab la meva neboda, que no'm vui exposar a cometre l'imprudencia de portar aquesta comedia massa lluny. Vine a trobarme a la meva cambra després.

MALVOLÍ Si vols que tota la vida t'estiga agrait, bon Jutglar, portam llum, una ploma, paper y tinta; jo't juro que'm recordaré d'aquest favor.

MALVOLÍ Sóc l'home més ignominiosament maltractat, Jutglar. Tinc l'enteniment tant clar com tu, boig.

JUTGLAR No més tant clar com jo? Així sí que sóu boig del tot si no teniu l'enteniment més bé que un foll.

MALVOLÍ M'han agafat y m'han tancat en aquestes tenebres, m'envien capellans rucs y fan tot lo que poden pera ferme perdre'l seny.

(Cambiant el tò de veu) Malvolí, Malvolí, que Déu tel torni. Procura dormir y déixat de xerrameques.

JUTGLAR (cambiant les entonacions)
No li respongueu, bon home. -Qui, jo, senyor rector? Si no li
dic res. Que Déu vos guard, mossèn Topaci. -Amen, dic jo.
-Està bé; sí, sí, entesos; ho faré així mateix.

JUTGLAR Tingueu un xic de paciencia, home de Déu. Què dieu? Ja haveu sentit que'm renyen si us parlo.

MALVOLÍ Bon Jutglar, jo't prego que'm portis un llum y paper, que tinc el cervell tant bé com qualsevol a Ilyria.

MALVOLÍ Te juro que ho es. Bon Jutglar, un full de paper, tinta y llum, y porta a la senyora lo que escriuré. Mai t'haurà valgut tant el fer de correu.

JUTGLAR Ho faré perqué sóu vós, però digueume la veritat: sóu boig o el feu?

JUTGLAR Vaja, no creuré mai a cap boig que primer no li vegi el cervell. Vaig a cercarvos el llum, el paper y la tinta.

JUTGLAR Ja hi vaig, senyor, y tot seguit torno aquí ab vós, com el jutglar, aquell vell boig, que per entrar al cel de cop ab un punyal fet de llistó, cridava foll y rabiós: -Ah! ah! rosègat les ungles, diable!- al dimoni menaçant com si fos un foll infant. Adeusiau, mestre dimoni.

XVIII

EN EL JARDÍ D'OLIVIA

SEBASTIÀ Si, això és l'aire; això és la llum del sol gloriós; aquesta perla que ella m'ha donat la veig y la toco, y encara que lo extraordinari del fet me tinga en extasi, no és follia… Però aont és l'Antoni? No l'he trobat a l'Elefant y allí m'han dit que se n'havia anat a córrer la ciutat cercantme. Jo pagaria a pes d'or els séus utils consells ara, perquè la raó ajudada pel testimoni del sentits me diu que tot lo que'm passa és fill d'un erro y no de la follia. Enperò fuig tant de lo natural lo que'm succeeix y és tant extranya y inexplicable aquesta pluja de favors, que ab prou feines puc creure lo que'ls meus ulls veuen y estic temptat d'acusar a la meva raó de que no's convenci de si jo he perdut el seny, o de que aquesta dòna siga boja. Però si ho fos, no podria pas portar la casa, ni governar als séus criats, ni cuidarse dels séus afers y resoldrels, ab la claredat, la calma y serenitat de judici ab que he vist que ho feia; hi ha algun misteri en tot això… Ara ve la dama.

OLIVIA No censureu aquesta pressa. Si vostres intencions són honrades, veniu ab mi y aquest sacerdot a la capella y allí en sa presencia y sota aquell sagrat sostre, jureume l'inviolabilitat de la fe vostra, pera retornar la calma a la meva ànima massa inquieta y gelosa. Ell servarà el secret d'aquesta unió fins que vós determineu ferla pública y aleshores ho celebrarem com al meu estament pertoca. Què responeu?

SEBASTIÀ Seguiré an aquest sant home y us acompanyaré allà on volgueu y un cop us hagi jurat servos fidel, sols la mort podrà rompre mon jurament.

OLIVIA Guieunos, pare, y que'l cel ab sa llum esplendent segelli nostra eterna unió.

XIX

UNA PLAÇA DAVANT DE CASA D'OLIVIA

FABIÀ Això és com si jo després d'haverte regalat el meu goç, tel demanés com pagament del meu obsequi.

JUTGLAR És així, senyor, perquè'ls meus amics m'alaben y alabantme me fan tornar ase, y els meus enemics, al revés, me diuen nèt y clar que sóc un ase; de manera que ab els meus enemics hi guanyo en coneixement de mi mateix, y surto enganyat pels amics. Si en qüestions de llogica, com en qüestió de petons, quatre negacions valen dues afirmacions, tinc raó de dir que'm va més bé ab els enemics que ab els amics.

JUTGLAR Cah! Ben cert que no! encara que tingueu el gust de comptarvos entre'ls amics meus.

JUTGLAR Si no fos per obligarvos a cometre una reincidencia us demanaria que doblessiu aquesta moneda.

DUC Siga, doncs; cauré en el pecat de la reincidencia. Aquí tens una altra moneda.

JUTGLAR Primo, secundo, tertio; heus-aquí un bon jòc. Hi ha una dita que diu que a la tercera coll a terra; el triplex és un compas molt airós: el repic de les campanes de Sant Benet us ho recordarà, si ho necessiteu: una, dues, tres.

DUC No'm treuras cap més diner. Si vas y dius a madona que jo l'espero aquí y consegueixes que vingui, potser se desvetllarà un xic la meva generositat.

JUTGLAR Breçoleu, doncs, aquesta generositat fins que jo torni. Vaig a fer lo que'm dieu, senyor; però no voldria que prenguessiu el meu afany d'arreconar, pel pecat de copdicia. Mentrestant, deixeu fer una dormideta a la vostra generositat, que jo no trigaré gaire a despertarla.

DUC Recordo bé aquesta cara; malgrat que l'ultima vegada que la vaig veure, el fum de la polvora l'hagués deixat més negra que'l rostre de Vulcà. Era el capità d'un miserable vaixell, de tant migrat aspecte y poc calatge, que feia llastima mirarlo; més va abordar ab tant coratge ab un dels més ferms dels nostres bastiments, que'l clam de la desfeta y l'enveja ben clar proclamaven, contra llurs voluntats, la gloria de son valor. Què passa?

PRIMER AGUTZIL Orsino, aquest és aquell Antoni que a Candia va fernos presa del Fenix ab tota sa carrega y el mateix que va comandar l'abordatge contra el Tigre, ont hi va perdre la cama el nebot vostre. L'havem fet pres en el mateix instant en que's trobava'l fort d'una baralla ab uns cavallers.

VIOLA M'ha amparat y ha tret l'espasa per defensarme, senyor, però després m'ha dit no sé quines extranyes paraules que més semblaven follia que altra cosa.

DUC Ah gran pirata!; lladre marí! Quin temerari atreviment t'ha fet caure a les mans dels que ab ta terrible escomesa ten vas fer tos enemics irreconciliables?

ANTONI Orsino, noble duc, permeteu que us digui que no admeto els noms que'm doneu; el capità Antoni no ha estat mai ni lladre ni pirata, encara que hi hagi justificats motius, ho regonec, pera tenirlo per l'enemic d'Orsino. Una magica voluntat m'ha portat aquí; aquest jove que està al costat vostre, ingrat entre'ls ingrats, jo l'he arrencat de la gola rabiosa y escumejanta de la mar. Surava, ja perdut com una desferra, per damunt de l'ona brava, quan jo li vaig donar la vida, y ab la vida mon afecte, séns reserva y séns limits, entregantli tota la meva ànima. Per sola y vera amistat m'he exposat per ell als perills d'aquesta ciutat enemiga; he tret l'espasa pera defensarlo quan l'escometien; m'han agafat, y aleshores la por li ha inspirat un covard recurs per no compartir les meves desgracies; m'ha negat vergonyosament y en un moment s'ha tornat per mi com un extranger que hagués passat vint anys sense vèurem, y fins m'ha negat els diners que encara no feia mitja hora li havia donat.

ANTONI Ahir, senyor. Hem viscut tres mesos plegats sense deixarnos ni nit ni dia.

DUC Veig que ve la comtessa: ara'l cel camina per la terra. Tu, bon home, tes paraules són follia, car ja fa tres mesos que aquest donzell està al meu servei. Emperò després parlarem d'això ab més calma. Serveulo allunyat de nosaltres.

OLIVIA.
Què és lo que desitja vostra senyoria y que no pot obtenir?
En què pot servirvos Olivia?

OLIVIA Si lo que vostra senyoria me té de dir és la seva cançó de sempre, us asseguro que és per mi tant ingrata y enutjosa com el lladrar d'un cà després d'una dolça musica.

DUC En què? en la perversitat. Dòna implacable, en qual ingrat altar, jamai proprici, la meva ànima ha clamat els vots fervents d'una adoració infinida, què més puc fer?

DUC Perquè, si tingués cor per ferho, no hauria d'immolar, com el brigant d'Egipte, a qui és mon amor, a l'exhalar jo l'ultim sospir? Oh selvatge gelosia que mil voltes fins a lo sublim t'aixeques! Més, escolteu això: ja que responeu ab desdenys a mes ofrenes, y se segur qui és el que'm desbanca en vostre afecte, viviu essent lo que sóu, tirà de cor de marbre; més jo arrencaré de vostres ulls aon regna, per vergonya meva, aquest donzell que aimeu y a qui jo també, ho juro, estimo ab tot el cor. Vine, patge, vine ab mi; ja és madurada la crudeltat de mos intents; sacrificaré aquest aimat anyell pera venjarme d'aquesta coloma ab entranyes de corb.

VIOLA (seguintlo) Y jo afrontaré de bon grat, ab alegria, mil morts que vinguin si elles us han de tornar la calma.

VIOLA Vaig ab qui estimo més que a mos ulls, més que a ma vida, més, molt més de lo que jo mai pugui estimar a cap dòna! Divines potestats, si dic mentida castigueu ab ma existencia aquest ultratge a mon amor!

OLIVIA No recordes qui ets potser? Tant temps fa ja? Que vinga tot seguit aquell bon sacerdot.

OLIVIA Ai! la baixesa de ta covardia és qui ofega ta dignitat; més no temis res, Cesari, enlaira ardit ta fortuna; tingues el valor d'esser el qui sabs qui ets y seras igual a qui tems.

(Entren el SACERDOT y el CRIAT) Oh pare, benvingut sigueu! Jo us demano en nom de vostre sagrat ministeri, que aquí al davant de tothom digueu lo que haveu vist. Els aconteixements ens obliguen a fer public lo que voliem tenir secret; digueu, doncs, lo que hi ha hagut entre aquest home y jo.

SACERDOT Un pacte inviolable d'amor etern confirmat per la mutua estreta de mans, segellat pel sant contacte de vostres llavis y fermat pel cambi d'anells; totes les cerimonies d'aquest acte han estat autorisades pel testimoni sagrat del meu ministeri. Diu el rellotge que d'ençà que això s'es passat, tant sols dues hores de camí he fet vers la tomba.

DUC (a Viola) Ah, novell hipocrita! Que seras quan els anys t'hagin blanquejat la testa? Guàrdat, que si ta fellonia creix ab tu, ella t'envolcallarà en ses propries xarxes! Adéu; prenla, més dirigeix tos passos cap aon tu y jo no'ns podem trobar mai més.

OLIVIA Oh! no juris, y serva un xic d'honor, per gran que siga la covardia que t'inspira.

SIR ANDREU
M'ha esverlat el cap y a sir Tobias també! Socorreume, per
Déu! Donaria quaranta lliures pera trobarme a casa!

SIR ANDREU Un patge del Duc, un tal Cesari. Ens crèiem que era un covard, y és un dimoni de l'infern,

(A Viola) M'haveu badat el cap per res. Jo he fet lo que sir Tobias m'ha fet fer.

VIOLA Per què'm dieu això? Jo no us he fet cap mal. M'haveu escomès ab l'espasa, però jo us he parlat ab cortesia y no us he fet cap mal.

SIR ANDREU Si un trenc al cap fa mal, us dic que me n'haveu fet; sembla que per vós no sigui res trencar el cap a la gent.

(Entra SIR TOBIAS ubriac, acompanyat del JUTGLAR)
Mireu, ara ve sir Tobias ranquejant, ja us dirà alguna cosa.
Si no hagués begut tant ja us ho hauria explicat d'una altra
manera.

JUTGLAR Oh! ja fa una hora que està borratxo; a les vuit del matí ja se li havia post el sol.

SIR TOBIAS És un gallofa; fòra de la pavana o els punts del minuet, lo que tinc més avorrit són els borratxos.

SIR TOBIAS Cuidarme vós, cap de ruc, totxo, talòs, cara d'ensa ètic, pallús!

SEBASTIÀ (a Olivia) Molt me dol haver ferit an aquell parent vostre, senyora; emperò maldament hagués estat un germà meu m'hauria vist obligat a ferho en defensa de la meva persona. Ja veig que us he enutjat per l'extranyesa ab que'm mireu. Però jo us en demano perdó, bella Olivia, en nom del jurament que fa poc que'ns hem fet.

DUC (mirant a Sebastià y Viola) Una mateixa cara, una mateixa veu, un mateix vestit y dues persones! Evidenta ilusió que és y no és certa.

SEBASTIÀ Antoni, estimat Antoni, quant crudelment m'han martirisat les hores en el temps que has estat lluny de mi!

ANTONI
Com us haveu pogut partir així? Les dues meitats d'una poma
no se semblarien tant com aquestes dues criatures. Quin és en
Sebastià?

SEBASTIÀ (mirant a Viola) Sóc jo aquell d'allí? No he tingut cap germà ni la meva persona té'l do de la ubiqüitat; sols tenia una germana, a la qual varen engolir despiatadament les ones.

(A Viola) Digueume, per caritat, quin parentiu teniu ab mi? quina és vostre patria? el vostre nom? la vostra familia?

VIOLA Sóc de Messalina. Sebastià's deia el meu pare y el mateix nom tenia un germà meu. Així vestia al devallar a la tomba liquida. Si als esperits els és possible pendre vestit y forma, vós sóu un espectre que veniu a omplirnos l'ànima de dubte.

SEBASTIÀ Cert, sóc un esperit; però cobert ab les grolleres formes ab que me va revestir la mare en ses entranyes. Tot s'ajusta tant a lo cert, que, si vós fossiu dòna, regaria vostra galta ab mes llagrimes cridant: sigues per tres voltes benvinguda, negada Viola!

VIOLA Va morir el dia mateix que feia tretze anys que era nascuda sa filla Viola.

SEBASTIÀ Oh! encara en servo el record en mon ànima! És cert, va acabar la vida el dia mateix que la meva germana feia tretze anys.

VIOLA Si l'unic obstacle que s'alça entre nostra mutua alegria, és aquest vestit d'home, no m'abraceu, fins que les circumstancies de lloc, de temps y de fortuna s'apleguin pera provarvos que sóc jo, Viola. Per ferne la prova, veniu ab mi a casa d'un vell capità que'm guarda mes robes de donzella. An ell és a qui dec la meva salvació. Després de tornada a la vida vaig entrar al servei del Duc, y desde aquell dia les hores se m'han passat entre madòna Olivia y sa Altesa.

SEBASTIÀ (a Olivia) Per lo que acabeu d'escoltar, comprenc que us havieu enganyat, senyora; però la naturalesa ha esmenat saviament vostre erro, guiantse ab vostre instint. Vós, senyora, us volieu casar ab una verge: doncs jo us juro que vostre desig no quedarà enganyat, car haveu pres home y verge tot alhora.

DUC No resteu confosa; noble sang corre per ses venes. Si tot això és cert, com la reflexió ho confirma, jo també tindré ma part en aquest ditxós naufragi.

VIOLA Y tot lo que he dit ho juro ara y aquest jurament la meva ànima'l servarà tant fidelment, com fidelment l'esfera lluminosa serva la claror que distingeix el dia de la nit.

VIOLA Els té'l capità que m'ha portat an aquestes platges, més se troba empresonat, no sé per quina causa, no més sé que és per consell den Malvolí, el majordom de madòna.

OLIVIA Ell l'afranquirà… Que vagin a cercar an en Malvolí. Més, ai! ara recordo que ha devingut boig, pobre home!

(Entren el JUTGLAR ab una carta y FABIÀ)
La meva follia m'havia fet oblidar de la seva.

JUTGLAR La veritat, madòna, té'l dimoni tant lluny com qualsevulga home li pugui tenir en el séu cas. Us ha escrit una carta que jo us havia d'haver donat aquest matí, però com que les epistoles d'un boig no són pas l'evangeli, poc hi fa que no arribin a qui van dirigides.

JUTGLAR No, madòna, però llegeixo bogeries; si vostre senyoria vol que llegeixi com cal, és precís que hi cerqui l'entonació.

JUTGLAR
Ja ho faig; però per llegir degudament haig de llegirho així.
Atenció, princesa; escolteu.

FABIÀ (llegint) «Per Déu, senyora, que cometeu un tort ab mi y tothom ho sabrà. Encara que m'hagueu tancat en les tenebres y hagueu donat a l'ubriac del vostre oncle el més absolut poder sobre meu, no per això tinc l'enteniment menys sencer que vostra senyoria. Tinc la carta vostra en la que'm senyaleu quin ha d'esser el meu comportament y us juro que no me n'he apartat en lo més minim; ab aquesta carta és ab lo que espero justificarme completament y confondreus com us mereixeu. Penseu de mi lo que us sembli. Poso per un moment la deferencia de banda y parlo per lo que'm dicta el ressentiment. -El furiosament maltractat, Malvolí.»

(Sen va Fabià.-Al Duc:) Senyor, després de considerar tot lo que ha passat, preneume per germana ab la mateixa voluntat ab que'm volieu per esposa. Y, si altra cosa no disposeu, celebrarem en un mateix dia aquesta doble unió.

(A Viola) El Duc us dóna eomiat; més en pagament dels serveis que li haveu fet, serveis tant allunyats del vostra sexe com indignes de la vostre tendre y delicada educació, y ja que per tant temps l'haveu tingut per amo, aquí teniu la seva mà! D'avui en endavant sereu la mestreça del vostre amo.

MALVOLÍ Sí, vós mateixa, senyora. Passeu els ulls per aquesta carta; us ho prego. No negareu que sigui lletra vostra; escriviu ab altre estil y ab altres trets si podeu!, o bé negueume de que aquest siga vostre segell. No hi podeu respondre ni un mot a tot això! Confesseuho, doncs, y, pel vostre honor, expliqueume perquè m'haveu donat tant clares proves d'afecte y de distinció, dientme que somrigués en presencia vostra, y me posés lliga-cames creuades ab mitges grogues y tractés ab soperbia al vostre oncle sir Tobias, y a tothom del servei? Y després quan jo he obeit ple de justa esperança, per què haveu permes que m'empresonessin, tancantme en una cambra tenebrosa, y que m'enviessin sacerdots, convertinme en la riota de tothom? Expliqueume, per què?

OLIVIA Ai, Malvolí! això no és pas lletra meva, si bé regonec que hi té gran semblança; séns dubte és de la Maria. Y ara recordo que és ella qui m'ha dit que havies perdut el seny y aleshores t'has presentat rient y ab els posats que en la carta t'aconsellaven. Serènat, jo t'ho prego; has estat el protagonista d'una burla crudel, però jo't juro que quan sabrem els motius y els autors, tu mateix seras jutge y part en ta propria causa.

FABIÀ. Bona comtesa, volgueume escoltar, y no permeteu que, ni baralles ni ressentiments, vinguin a enterbolir l'alegria d'aquest moment feliç que tant admirats ens ha deixat a tots. Ab aquesta esperança, us confessaré que jo mateix, junt ab sir Tobias, som els que havem jugat aquesta passada an en Malvolí, per venjança de les ofenses que'ns havia fet ab son tracte soperbiós y descortès. La Maria és qui, a instancies de sir Tobias, ha escrit la carta, y ell, en pagament d'aquest favor, l'ha presa per esposa. Pesant imparcialment els torts d'abdues bandes, poc costarà el regonèixer que, per punyenta que hagi estat la burla, més motius ha donat per fer esclatar la rialla que per covar la venjança.

JUTGLAR (encarantse ab Malvolí) Esclar, «hi ha qui naix ab grandesa, altres que assoleixen les grandeses y altres a qui la grandesa sels imposa malgrat llur voluntat». En aquesta farsa jo hi representava un tal mossèn Topaci, senyor; però tant se val. «Per Déu, Jutglar, jo no sóc boig». Però no us recordeu d'això també? «No comprenc com vostra senyoria's pugui complaure ab la conversa d'aquest miserable coquí» Y així és com rodant el temps la revenja ve tota sola.

DUC Atureulo y mireu d'aplacarlo. Encara no'ns ha dit res del capità. Quan això s'hagi aclarit y sigui arribada l'hora feliç, un llaç solemne unirà nostres ànimes. Mentrestant, dolça germana, no'ns mourem d'aquí. Vine, Cesari, car aquest serà ton nom mentres siguis home, més quan vesteixis les robes que't pertoquen, allavores seras l'esposa d'Orsino y la regina dels séus pensaments.

JUTGLAR (cantant)
Quan encar jo era petit,
Vinga vent y pluja, oidà!
Prò tot m'era divertit;
Pensava sempre plourà.
Y quan ja vaig ser fadrí
Vinga vent y pluja, oidà!
Tanqueu la porta al coquí;
Pensaven sempre plourà
Més ai! al pendrer mulle
Vinga vent y pluja, oidà
Tot va anar com Déu volgué
Pensava sempre plourà?
Y heusaquí que cada nit
Vinga vent y pluja, oidà!
Ubriac m'en anava al llit,
Pensava sempre plourà
Fa molts anys que'l món és nat
Vinga vent y pluja, oidà
La comedia s'acabat
Pensem que'us agradarà.

NOTES DEL TRADUCTOR

La traducció literal del títol d'aquesta comedia -Twelfth night- és: La nit dotzena emperò nosaltres havem traduit La festa dels reis atenentnos a que la nit a la qual se refereix el títol és la que fa dotze a comptar de Nadal, o siga la de la Festa dels reis.

(2) Y la d'aquest: sir Andreu Galta-encesa. Per lo ingrat que resultaria a l'orella la traducció vulgar de la paraula BELCH, y que al nostre entendre és la que se li hauria de donar, y tenint en compte que aquest és l'habitual parella de l'altre esmentat personatge, hem decidit no traduir sos cognoms.

(3) En aquell temps era popular una estampa en la qual hi havien representats dos caps de ruc y al peu hi deia, dirigit al lector: Heusen aqui tres

(7) Un document de l'any 1610 diu que aquest llit tenia vuit peus d'amplada y els seus matalaços eren de ploma de cigne. Ocupava la cambra principal del hostal del Cervo en la ciutat de Ware (Anglaterra).

*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA FESTA DELS REIS ***

Updated editions will replace the previous one—the old editions will be renamed.

Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright law means that no one owns a United States copyright in these works, so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United States without permission and without paying copyright royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to copying and distributing Project Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™ concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you charge for an eBook, except by following the terms of the trademark license, including paying royalties for use of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for copies of this eBook, complying with the trademark license is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, performances and research. Project Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark license, especially commercial redistribution.

START: FULL LICENSE

PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free distribution of electronic works, by using or distributing this work (or any other work associated in any way with the phrase “Project Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full Project Gutenberg™ License available with this file or online at www.gutenberg.org/license.

Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™ electronic works

1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™ electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to and accept all the terms of this license and intellectual property (trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be used on or associated in any way with an electronic work by people who agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works even without complying with the full terms of this agreement. See paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™ electronic works. See paragraph 1.E below.

1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual works in the collection are in the public domain in the United States. If an individual work is unprotected by copyright law in the United States and you are located in the United States, we do not claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, displaying or creating derivative works based on the work as long as all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™ works in compliance with the terms of this agreement for keeping the Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily comply with the terms of this agreement by keeping this work in the same format with its attached full Project Gutenberg™ License when you share it without charge with others.

1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in a constant state of change. If you are outside the United States, check the laws of your country in addition to the terms of this agreement before downloading, copying, displaying, performing, distributing or creating derivative works based on this work or any other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no representations concerning the copyright status of any work in any country other than the United States.

1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, copied or distributed:

This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook.

1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not contain a notice indicating that it is posted with permission of the copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in the United States without paying any fees or charges. If you are redistributing or providing access to a work with the phrase “Project Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™ trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted with the permission of the copyright holder, your use and distribution must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works posted with the permission of the copyright holder found at the beginning of this work.

1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™ License terms from this work, or any files containing a part of this work or any other work associated with Project Gutenberg™.

1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this electronic work, or any part of this electronic work, without prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with active links or immediate access to the full terms of the Project Gutenberg™ License.

1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any word processing or hypertext form. However, if you provide access to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official version posted on the official Project Gutenberg™ website (www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works provided that:

• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has agreed to donate royalties under this paragraph to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid within 60 days following each date on which you prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty payments should be clearly marked as such and sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™ License. You must require such a user to return or destroy all copies of the works possessed in a physical medium and discontinue all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™ works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the electronic work is discovered and reported to you within 90 days of receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free distribution of Project Gutenberg™ works.

1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread works not protected by U.S. copyright law in creating the Project Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™ electronic works, and the medium on which they may be stored, may contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by your equipment.

1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all liability to you for damages, costs and expenses, including legal fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE.

1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a written explanation to the person you received the work from. If you received the work on a physical medium, you must return the medium with your written explanation. The person or entity that provided you with the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a refund. If you received the work electronically, the person or entity providing it to you may choose to give you a second opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy is also defective, you may demand a refund in writing without further opportunities to fix the problem.

1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any provision of this agreement shall not void the remaining provisions.

1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in accordance with this agreement, and any volunteers associated with the production, promotion and distribution of Project Gutenberg™ electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, that arise directly or indirectly from any of the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any Defect you cause.

Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™

Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of electronic works in formats readable by the widest variety of computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will remain freely available for generations to come. In 2001, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure and permanent future for Project Gutenberg™ and future generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.

Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit 501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by U.S. federal laws and your state’s laws.

The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to date contact information can be found at the Foundation’s website and official page at www.gutenberg.org/contact

Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread public support and donations to carry out its mission of increasing the number of public domain and licensed works that can be freely distributed in machine-readable form accessible by the widest array of equipment including outdated equipment. Many small donations ($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating charities and charitable donations in all 50 states of the United States. Compliance requirements are not uniform and it takes a considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up with these requirements. We do not solicit donations in locations where we have not received written confirmation of compliance. To SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state visit www.gutenberg.org/donate.

While we cannot and do not solicit contributions from states where we have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition against accepting unsolicited donations from donors in such states who approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make any statements concerning tax treatment of donations received from outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg web pages for current donation methods and addresses. Donations are accepted in a number of other ways including checks, online payments and credit card donations. To donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.

Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works

Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be freely shared with anyone. For forty years, he produced and distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of volunteer support.

Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper edition.

Most people start at our website which has the main PG search facility: www.gutenberg.org.

This website includes information about Project Gutenberg™, including how to make donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.